Rajoy mou peça a Euskadi i es desmarca de l'ala dura del PP
Mariano Rajoy no és un polític de girs efectistes ni grans revolucions. Més aviat al contrari. I és justament aquesta constatació la que atorga valor al pla de reinserció anunciat ahir pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que obre la porta a un futur acostament de presos etarres a Euskadi si compleixen les condicions incloses en l'anomenada via Nanclares (en referència a la presó alabesa on el govern de Zapatero va posar en marxa aquest programa pilot). La idea és que els que rebutgin la violència i es desvinculin d'ETA puguin ser traslladats a presons del País Basc o accedir a determinats beneficis penitenciaris.
Es tracta d'aplicar una política que ha estat consensuada al Congrés dels Diputats i que compta amb un ampli suport social a Euskadi. Més enllà, però, de la mesura en si, l'important és que Rajoy respon així als que, com el president del PNB, Iñigo Urkullu, li havien reclamat de manera insistent algun gest que permetés desbloquejar el procés de pau. Ha estat un pas tímid, però suficient per despertar fortes suspicàcies de l'ala dura del seu partit, que s'atrinxera a la FAES i té en Jaime Mayor Oreja el seu màxim exponent. Precisament, Mayor Oreja va recriminar ahir a Rajoy que digués que no hi havia cap canvi en la política antiterrorista del govern alhora que anunciava un pla de reinserció. I tenia raó. Però Rajoy no admetrà mai que ha canviat de política per no donar arguments als seus enemics interns, que ja li van criticar la resposta positiva que va donar a l'anunci d'abandonament de la lluita armada d'ETA.
El president espanyol demostra que està disposat a caminar en la direcció d'afavorir el procés de pau i facilitar a ETA la seva dissolució definitiva. I ho fa assessorat pel dirigent del PP basc Antonio Basagoiti, que veu com a Euskadi s'està covant una gran majoria abertzale. I que si no es mouen, en una direcció o altra, poden acabar engolits per una onada sobiranista basca.
