Rajoy no pot presumir de controlar el dèficit
El govern del PP es vanta d’haver posat en ordre els comptes públics, però la realitat dels números desmenteix aquesta versió. Segons les dades fetes públiques ahir, l’administració central de l’Estat acumula a hores d’ara més dèficit, un 2,8% del PIB, que en el global de tot l’any passat, que va ser del 2,7%. Aquests números contrasten molt amb els de les comunitats autònomes, que en la mateixa data van registrar un dèficit mitjà del 0,08% (Catalunya es va situar en el 0%, gràcies a la liquidació del finançament i també a la pròrroga pressupostària). La consolidació fiscal de les autonomies s’ha assolit gràcies a doloroses retallades en l’estat del benestar i a una argúcia de Montoro, que durant els pitjors anys de la crisi va fer una estimació molt conservadora de les liquidacions del sistema de finançament, una fórmula que li va permetre retenir una bona quantitat de diners per a l’Estat mentre centrifugava el dèficit cap a les comunitats. De manera que de miracle econòmic i de bona gestió res. Les comunitats autònomes han finançat gratis durant dos anys l’Estat amb 8.600 milions. Així resultava molt fàcil presumir de quadrar els números i acusar les autonomies de malbaratadores.
Però el segon motiu que explica la pujada del dèficit són les rebaixes d’impostos aprovades pel govern abans de les eleccions del 20-D amb l’objectiu d’apuntalar la victòria del PP. Les dades indiquen que la recaptació de l’impost de societats s’ha enfonsat un 32%. És per això que el govern en funcions s’ha vist obligat a reclamar ara a les empreses que avancin 6.000 milions corresponents a aquest impost, una manera poc ortodoxa de compensar el forat provocat per la rebaixa fiscal. El resum és que aquest any Espanya ho tindrà molt difícil per complir l’objectiu de dèficit marcat per Brussel·les, però encara serà molt més complicat fer-ho l’any vinent, quan s’ha fixat un sostre del 3,1%. Per complir amb aquesta xifra caldria fer un ajust de 15.000 milions.
Mariano Rajoy i els seus ministres han evitat en tot moment explicar aquesta realitat, sobretot perquè no se sap si hi haurà terceres eleccions, i ningú s’hi presentaria amb un programa de retallades. Però els números no enganyen. I l’electoralisme i la irresponsabilitat són una factura que sempre s’acaba pagant.
