Rajoy surt reforçat del congrés del PP, que fa pinya entorn de l'ajust
Mentre Mariano Rajoy feia ahir el seu discurs de clausura del congrés del PP a Sevilla, milers de persones es manifestaven a tot Espanya contra la reforma laboral que ha aprovat el seu govern. "És una reforma justa, bona i necessària", va exclamar triomfant el president espanyol alhora que avisava que la crisi econòmica "encara no ha tocat fons" i caldran més ajustos. Es pot dir que el congrés dels populars ha sigut un conclave per fer pinya i reforçar-se de cara a les futures protestes i el creixent malestar social que sens dubte provocaran aquests nous ajustos.
Rajoy, ja ho va dir ell, se sent legitimat. D'aquest congrés n'ha sortit president del partit sense cap vot en contra (només hi va haver un ridícul 2,5% de vots nuls o en blanc) i amb un aparell fet a la seva mida, amb la presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, com a secretària general i única portaveu del partit. A més, ha aconseguit arraconar el sector aznarista, que ja no pot discutir-li el lideratge. Fins i tot està aconseguint dissimular que gran part de les mesures que pren estan dirigides a distància per la Unió Europea, que li reclama encara més mà dura. Davant aquest panorama, es pot permetre menystenir una contestació social organitzada per uns sindicats cada cop més dèbils i qüestionats.
El Partit Popular mai havia tingut tant de poder, ni tan sols en l'època d'Aznar. Ara controla l'aparell de l'Estat, gran part de les comunitats autònomes, és decisiu a Catalunya, on mai havia tingut tanta influència, i gairebé ja té a les mans, per primer cop, Andalusia.
D'aquest congrés n'ha sortit un partit que es declara cristià, que advoca per uniformitzar l'Estat i que proclama el dret a ser educats "en espanyol i en les altres llengües cooficials". De moment no ha tret encara l'artilleria pesant, però Aznar ja va avisar, en el seu discurs, que era un partit "patriòtic" i de la "unitat nacional". Veurem fins quan Rajoy voldrà contenir les feres.
