25/01/2015

Rajoy reivindica la trajectòria

2 min

Se li ha d’admetre al president espanyol, Mariano Rajoy, una habilitat especial per escollir maneres desafortunades d’expressar els missatges que vol transmetre. Aquesta capacitat per espifiar-la l’acosta al mític Joan Pich i Pon, que fou alcalde de Barcelona l’any 1935 i que ha passat a la posteritat per haver pronunciat en públic enunciats com “el conflicte nipojaponès” o “la guerra anglobritànica”. Una vegada va presentar un nebot seu, que era filatèlic, dient: “Aquí el meu nebot, que és sifilític”. I es va lluir quan, en una ocasió que li ensenyaven una espasa antiga, la va agafar i va afirmar que se sentia “com un radiador romà”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El senyor Pich i Pon, en qualsevol cas, com a mínim feia riure el personal amb les seves ficades de pota, que van ser conegudes com a pich-i-ponades, gairebé un gènere literari unipersonal. Rajoy, en canvi, fa molta més pena que gràcia. Aquest cap de setmana passat, per exemple, entre moltes d’altres efusions descomunals, es va referir als casos de corrupció que han fet famosa l’Espanya que ell governa per dir que li preocupa el següent: “Alguns dels nostres no han sabut estar a l’altura de la trajectòria del PP”.

Anem per parts, com aconsellava Jack l’Esbudellador. Com sobre altres tantes matèries, de cinema Rajoy no en deu tenir ni idea. Si en tingués, sabria que l’expressió “un dels nostres” remet gairebé inevitablement al film de Martin Scorsese del mateix títol, que és un clàssic del cinema de gàngsters. No sembla la millor idea que el líder d’un partit polític al qual li plouen els processos per corrupció i prevaricació es refereixi als membres de la seva formació com “els nostres”, com si es tractés d’una mena de banda secreta. Ja sé que molts polítics la fan servir, aquesta expressió, però de tot un president d’Espanya se n’hauria de poder esperar una mica més de tacte. Però ja se sap que d’allà on no n’hi ha, no en raja.

L’altre punt inquietant és aquesta exhortació a “estar a l’altura de la trajectòria del PP”. Quina trajectòria, Don Mariano? ¿La que va marcar Jaume Matas, a qui vostè posava com a model de bon govern i que ara és a la presó per lladre? ¿La trajectòria de la trama Gürtel, amb personatges tan recomanables com el Bigotes o Francisco Correa? ¿La trajectòria definida per Rodrigo Rato, la Comunitat de Madrid i Bankia? ¿L’estel·lar trajectòria dibuixada per Carlos Fabra des de la Diputació de Castelló fins a la garjola, passant per l’aeroport? ¿La trajectòria com a tresorer de l’innominable Luis Bárcenas, que ara s’enfot de vostè a la cara recordant allò de “ Luis, sé fuerte ”? ¿La trajectòria cap a les Canàries del president extremeny Monago a mil euros el bitllet d’avió, a costa de l’erari públic? ¿La trajectòria de la multitud de càrrecs i carreguets del PP arreu d’Espanya, que han vist créixer el seu patrimoni de formes encara inexplicables i inexplicades?

Sí que és difícil estar a l’altura d’aquesta llarga i espessa trajectòria: no tothom té les galtes ni la falta d’escrúpols que es requereixen per seguir-la.

stats