Rajoy respira a Galícia però se li obre un segon front a Euskadi

Mariano Rajoy i el PP tenen més motius per a la preocupació avui que ahir abans del recompte electoral. Tot i el gran resultat del PP a Galícia, que reforça la figura d’Alberto Núñez Feijóo com a possible delfí de Rajoy, a Euskadi se li obre un segon front. El PNB d’Iñigo Urkullu obté un resultat esplèndid, suma dos diputats més que fa quatre anys, 29, i aferma la seva hegemonia com a primera força als tres territoris bascos, fins i tot a Guipúscoa, tradicional feu de l’esquerra abertzale. EH-Bildu es beneficia de l’efecte Otegi (molt present en campanya malgrat no ser candidat per la inhabilitació) i manté amb comoditat el segon lloc, amb 17 escons, quatre menys. La satisfacció dels abertzales era ahir evident perquè s’han passat tota la campanya sentint l’alè d’Elkarrekin Podem al clatell. Al final, però, la candidatura encapçalada per Pili Zabala, germana d’un torturat i assassinat per la Guàrdia Civil, ha quedat molt lluny del segon lloc, amb 11 diputats. La majoria nacionalista (PNB - EH Bildu) s’enfila fins a un 59% dels sufragis. I si s’hi sumen els de Podem, partidaris del dret a decidir, el resultat escala fins al 73% dels vots. Això significa que des d’ahir a la nit el constitucionalisme contrari al referèndum, defensat pel PP, el PSOE i C’s, és extremadament minoritari. Al PP, doncs, no li servirà de res insistir en el seu discurs triomfalista i d’unitat nacional quan tant a Catalunya com a Euskadi són minoritaris.

Urkullu no té, per ara, la intenció d’obrir un procés similar al català, però sí que té previst intentar ampliar l’autogovern i aprofundir en la bilateralitat amb Madrid. És la via basca.

Feijóo reté la majoria absoluta en un context difícil (el cas Barberá ha fet mal) i confirma que Galícia és el bastió del PP rajoyista. Els mals resultats dels socialistes, especialment dolorosos a Euskadi, seran aprofitats tant per Rajoy com pels barons díscols per pressionar Sánchez, però el líder socialista sembla disposat a plantar cara. I especialment significatiu és el fracàs de Ciutadans, que és extraparlamentari tant a Galícia com a Euskadi. En tot cas, la lliçó d’ahir és que la governabilitat de l’Estat no pot girar l’esquena a dues realitats tan potents com Catalunya i Euskadi. Sense afrontar el repte que suposen, no hi haurà un govern operatiu a Espanya.