Ramonet regular

Surten de l'escola amb un gomet enganxat al front. La seva professora ha decidit etiquetar els nens com si estiguessin d'oferta en un supermercat. De gomets n'hi ha de tres colors diferents, un de blau, que significa que el nen o nena és notable, un de groc, que vol dir regular, i un de vermell, per als dolents. Sense cap mena de dubte, a partir d'ara sabran exactament què és el que s'espera d'ells i els costarà poc o gens decebre el color que abanderen, l'estigma de l'etiqueta que porten no perdona. Vergonya, pensa la mare, el meu fill és groc. Ella ja li ha dit moltes vegades que s'assembla a l'avi Ramon, que sempre tenia mal aquí o allà per no haver d'aixecar el cul de la cadira, era un rondinaire gandul que sempre esperava que li fessin tot.

Ramonet, vols assemblar-te al teu avi Ramon? Oi que no? Doncs fes el favor de fer com el fill de la veïna de dalt, que cada dia surt amb el gomet blau, aquell sí que val, i arribarà lluny, perquè té voluntat. I tant, pensa el Ramonet regular desgraciat que sap que els altres sempre tenen raó. Regular sóc i regular seré. Amén.

Brindo pels teus anys d'infància, Ramonet, en què etiquetes infundades ofegaven la teva estrella, perquè vas ser un home que contra tot pronòstic va saber desempallegar-se d'aquell gomet groc enganxant-lo al cul de la mestra, que sentint parlar de l'avi gandul es divertia pensant que era justament d'ell que havia heretat el talent per tocar la bateria i quan, de tant en tant, entre somnis, l'avi Ramon tornava del purgatori, Ramon i Ramonet tocaven junts la cançó del jo no sóc regular persones grans, només estava descobrint el món, sense pressa .

Avui, després de l'èxit d'un concert inoblidable, el Ramon comprarà un vi d'etiqueta no t'hi fixis amb la secreta esperança de brindar amb un Vega-Sicilia per la seva insòlita, anàrquica i inclassificable vida.