Publicitat
Publicitat

Raons per no tornar-se boig / Una amenaça intolerable

Raons per no tornar-se boig

Radio Associació de Catalunya ha tingut l'encert de premiar Catalunya Música pels seus 25 anys en antena. Ahir va fer un quart de segle que van començar les emissions amb un concert de Victòria dels Àngels que significava, per acabar-ho d'arrodonir, el seu retorn al Palau. Mesos abans, a la cartellera d'avisos del Conservatori Municipal hi havien penjat una petita nota. "Catalunya Ràdio està preparant la creació d'un tercer canal dedicat a la música clàssica i contemporània. Tots els interessats poden trucar al telèfon XXXX i demanar per Oleguer Sarsanedas". Hi van trucar 300 persones i, d'allà, va sortir el primer grup de locutors i redactors. Personalment, les emissores de música -especialment les de música clàssica- m'agrada que siguin radiofórmules. Que les posis quan les posis, soni la música. Que parlin poc. O gens. Només per explicar-me, a l'inici i al final de cada peça, què acabo d'escoltar i quin és el compositor. Reconec, però, que amb Catalunya Música, la capacitat comunicativa d'un Jaume Radigales, un Joan Vives o un Roger Alier em mantenen encastat a l'emissora. Gràcies a ells m'interessa saber per què en diem la inacabada d'una simfonia en si menor de Schubert, o quina era la fecunditat musical d'un Rossini que, a banda de gratinar els canelons, componia una òpera en tan sols quinze dies.

Ara que el tam-tam de tancaments de canals, emissores i mitjans ressona per totes bandes, és un orgull que Catalunya Música porti tants anys enriquint-nos, emocionant-nos i fent-nos companyia mentre la vida ens en depara de fredes i de calentes. La música és el llenguatge perfecte i el refugi de l'ànima. "Si no fos per la música, hi hauria més raons per tornar-se boig". Quanta raó tenia Txaikovski.

Una amenaça intolerable

"C ontra el separatismo, una bandera" . Aquest és l'eslògan de la "marcha por la unidad de España" que s'ha convocat, a Madrid, just el dia de la final de la Copa del Rei entre l'Athletic Club i el Barça. No és casual, la data del 25 de maig. Al contrari. La mateixa convocatòria és "la resposta a les segures provocacions del separatisme basc i català que es produiran amb motiu de la final de Copa quan, en sonar l'himne nacional sigui xiulat, amb la qual cosa s'insulta tot Espanya i tots els espanyols". Així comença la convocatòria oficial de la Falange, el Movimiento Católico Español, el Nudo Patriota, la Plataforma Memoria y Lealtad i altres promotors angelicals. És una marxa, diuen ells, "contra el sistema de les autonomies que ha servit com a via per a l'egoisme regional, com a impulsor del separatisme, com a causa d'enfrontament entre espanyols de diferents regions i com un model econòmic insostenible que ha arruïnat Espanya". Tingui o no èxit aquesta manifestació, la coacció i l'amenaça ja ha començat. És un atemptat, diguem-ho clar, a la llibertat. Si un comunicat d'aquesta mena espanta, encara esgarrifa més que el govern espanyol, a través del delegat del govern a Madrid, hagi autoritzat aquesta manifestació en una data en què, a la ciutat, hi haurà 30.000 catalans i bascos passejant durant el dia, esperant un partit que ha de ser una festa del fair play .

Qui li ha marcat un gol al ministre de l'Interior? Jorge Fernández Díaz té deu dies per rectificar. O per garantir, públicament, que als que passegin una senyera, una estelada o una ikurriña per Madrid no els passarà res. El Barça i l'Athletic Club, per si el ministeri continua a la figuera, han de vetllar des d'avui per la seguretat de les seves aficions durant tot el dia, dins i fora del Manzanares.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT