Rato, Florentino & co, arrogància sense causa

Quan vaig entrevistar Carles Francino em destacava que el tret diferencial d'Espanya era una part de Madrid, el de la Villa y Corte. El d'una casta d'elegits que feia negocis al voltant de la llotja del Bernabéu, que ha mirat per sobre de l'espatlla altres realitats. La que obtenia ajuts milionaris per a Iberia i criminalitzava els de Spanair, la més desacomplexada. Diumenge passat a l'Emprenem dedicàvem la portada als problemes de Florentino Pérez, ofegat pel deute. Segons publicava ahir The New York Times , aquest endeutament d'ACS està "fora de control" i perjudica greument la imatge d'Espanya. L' Emprenem de diumenge que ve tindrà Rodrigo Rato a portada. El forat de Bankia, entitat que ha fet negocis mediàtics ruïnosos com Terra Mítica, ha signat l'aval per a la fiança de Jaume Matas o ha finançat el fitxatge de Cristiano, posa en el punt de mira i a la corda fluixa Espanya. Ahir Nouriel Roubini, l'economista que va predir la crisi de les subprime , va anunciar que veia Espanya rescatada durant el 2012, i potser fora de l'euro. Aquella arrogància, els aires de superioritat, allò que feia que admetessin que Florentino de futbol no hi entenia, però era el rei dels negocis, ha acabat sent una altra gran bombolla. Ser cregut és un problema, ser-ho sense motiu és un dra-ma. I deixa danys que no són col·laterals, són centrals.