RAÜL ROMEVA i DOLORS BASSA
07/02/2017

Al costat de les persones refugiades: una voluntat compartida

3 min
Els consellers Romeva i Bassa

En el món d’avui els fenòmens migratoris experimenten un creixement continuat i estructural. Les causes que els motiven són múltiples, si bé la major part deriven de les desigualtats existents i, massa sovint, de les violències que amenacen la vida de milers de persones. Encara que les migracions es donen arreu del món, probablement l’indret on s’ha fet més visible la part més crua d’aquesta realitat és a l’est del Mediterrani.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El Mediterrani, que és juntament amb Europa l’espai natural de projecció per al nostre país, és ara l’escenari del drama humanitari més greu d’ençà de la darrera guerra mundial. I, malgrat aquesta constatació que les xifres acrediten, no podem deixar de pensar en les semblances entre les imatges que ens arriben ara des de l’altra riba del nostre mar i les que ens arribaven fa 25 anys des de Bòsnia o, en fa 77, des de la platja d’Argelers. Com aleshores, avui també ens reconeixem a nosaltres mateixos en els rostres dels refugiats sirians o d’altres països, que han de deixar enrere casa seva i han de fer front a un futur incert. Un futur improbable sense la col·laboració internacional.

Catalunya ha estat i és un país que destaca al món per la seva aportació als àmbits de la solidaritat i de la cooperació internacional. La nostra història com a país de refugi i especialment com a país d’exili facilita que puguem comprendre la situació de les persones refugiades i que ens sentim interpel·lats a posar-nos al seu costat i a ajudar-les.

En aquest sentit, des del Govern, hem volgut treballar des del primer moment per fer efectiva aquesta voluntat d’acollida que Catalunya ha expressat reiteradament. Val a dir que l’actitud dels governs dels estats membres de la Unió Europea no ha estat coherent amb els principis fundacionals de la UE i que no s’ha donat una resposta acceptable a les persones refugiades ni des del punt de vista legal (perquè els tractats internacionals ens obliguen a actuar) ni encara menys pel que fa als drets humans, que han de ser l’absoluta prioritat. A més, l’estat espanyol tampoc no s’ha interessat per impulsar una política de refugi adequada i, de fet, ha esdevingut un factor de fre a la disponibilitat de Catalunya per col·laborar en l’acolliment de refugiats.

En qualsevol cas, aquests obstacles no han impedit que el Govern hagi pres mesures, sempre treballant en xarxa amb la societat civil i amb les entitats que també s’han mobilitzat per intervenir. En l’àmbit internacional, per exemple, hem insistit davant de tots els fòrums institucionals en la disponibilitat catalana per a l’acollida. Alhora, hem volgut reforçar la presència de la cooperació catalana als països fronterers, que han rebut prop de cinc milions de refugiats de la guerra de Síria, dels quals, per exemple, més d’un milió es troben al Líban. Allà precisament hem subscrit acords amb el Programa per al Desenvolupament de l’ONU i amb 15 entitats catalanes que hi treballen per millorar la seva feina sobre el terreny. Això, a part de continuar col·laborant amb les iniciatives per al salvament marítim o per a l’atenció als camps de refugiats, que es canalitzen a través del tercer sector.

Així mateix, també des del Govern s’han dissenyat i implantat els mecanismes per fer efectiva l’acollida de persones refugiades a casa nostra i, sobretot, per donar-los el suport i l’acompanyament necessaris. En aquesta línia destaca el Programa Català de Refugi, que, seguint el model de països de referència com el Canadà, preveu la creació de vincles comunitaris de la persona refugiada mitjançant la figura d’un grup de mentors, ciutadans que voluntàriament s’ofereixen a acompanyar i facilitar la seva inserció al nostre país. Aquest programa preveu, a més, mesures per a l’aprenentatge de la llengua i per a l’accés al mercat laboral, tal com es fa en els models d’acollida amb més èxit arreu del món.

En definitiva, Catalunya com a país se sent plenament concernida per la situació de les persones que busquen refugi i està desplegant recursos per atendre-les. Es tracta d’una voluntat compartida per una societat civil activa i compromesa i per un Govern decidit a implicar-se en causes justes com aquesta. Estem convençuts que, com la història ens demostra, si ciutadania i institucions tenim objectius comuns com en aquest cas, demostrarem que som una societat respectuosa amb els drets humans, defensora de la dignitat de les persones i promotora de pau, seguretat i benestar a partir dels valors republicans de llibertat, igualtat i solidaritat. Uns valors que avui, a Europa i al món sencer, correspon defensar amb més intensitat que mai.

stats