Esmolet de paraules: 'Realitat'
La constitueixen les coses tal com són i no pas com ens les imaginem o voldríem que fossin. I una de les grans paradoxes de la filosofia és que el que convenim a considerar objectiu i indiscutible -el que hi ha, t'agradi o no- és en el fons una entelèquia que demana un acte de fe.
Res d'aquest que hi ha pot ser vist, percebut o apreciat sense el filtre deformador de la subjectivitat. I res demostra que el filtre no ho sigui tot, incloent-hi la il·lusió que jo sóc diferent dels altres i que habitem un entorn -indiferent i irreductible al que cadascú en pensi- que anomenem món .
Com que pensar així fa tornar boig -no porta enlloc-, ens hem posat d'acord a considerar que només ho és qui no la pot veure neta i polida, tal com és, sense els fantasmes i els desitjos que hi projecta el seu cervell.
El que sovint oblidem és que aquesta bogeria la patim tots en un cert grau, i que la principal font dels ressentiments que esdevenen malentesos i desemboquen en odis i guerres, no és la maldat ni el cinisme sinó la suma de petits graus de bogeria.
La realitat és massa dura per entomar-la i prou. La nostra falta de coratge cada dia hi afegeix un retoc perquè s'acosti a la que voldríem. Per això aquest món -l'únic que tenim- és un món de bojos.
Tant el líder que diu blanc com el que diu negre la posen de testimoni, però abans l'han enterrada sota tants prejudicis que els que els escolten només en poden percebre el blanc i el negre que proclamen.
I es poden arribar a matar ignorant que, rascant-ne les capes de feblesa, aquella realitat que compartien tenia tots els colors.
