14/09/2017

Realitats i sensacions

2 min

Tot i que en l’època de la postveritat ens hem guanyat el dret a sospitar el contrari, la realitat existeix. El color del vidre amb què mirem determina la realitat, d’acord. Però al darrere hi ha una realitat que -en condicions normals- tots veiem d’un color força semblant. Però les sensacions no necessiten realitats objectives. Tots hem tingut moments a la vida objectivament bons envaïts pel desànim.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els pericos hem entrat en un estat predepressiu, les sensacions no són bones. L’estiu se’ns ha fet llarg, avorrit i trist. Només hem tingut les petites -i sempre insuficients- alegries de les desgràcies alienes. Les males sensacions estan justificades: ens havíem fet il·lusions, massa il·lusions. Les altes expectatives són una gran fàbrica de frustració. En el nostre cas, no eren producte de la imaginació: se’ns havien fet unes promeses que no s’estan acabant de complir. Les campanes han tocat les dotze i els “fitxatges il·lusionants”, “Europa” i “Champions” s’han convertit en “límit salarial”, “Quique està trist” i allò que tan bé sabem: “Som l’Espanyol”.

Més enllà de les sensacions, hi ha una realitat que les referma: la trista derrota contra el Leganés, la golejada contra el Barça i la percepció que hem perdut les principals virtuts de l’any passat (seguretat defensiva i eficiència golejadora) sense superar alguna de les mancances (joc poc brillant). En el cas del derbi, a sobre, vam trobar a faltar aquell plus que tots esperem en un dia així. Aquella mirada de ràbia, aquell esperit Osvaldo el dia que Pochettino li va explicar com eren de dolents els culers.

Però no estic disposat a deixar-me endur pel desànim. Estàvem moribunds i Míster Chen ens ha salvat. Etern agraïment i a gaudir del que tenim. No des del conformisme, no em cal. Perquè tinc motius per a l’optimisme. Un equip millor que la temporada passada -amb la incògnita de com resoldrem el central esquerre-. Una plantilla plena de jugadors de la casa amb una política coherent amb la nostra tradició i identitat. Un fitxatge en què tinc moltes esperances i que ens ha de permetre fer un salt de qualitat: Sergi Darder. Uns joves que l’any passat eren debutants i enguany s’han de consolidar. Un entrenador que “només” és un professional, però que és un gran professional. La llista podria ser molt més llarga.

Ara tenim tres partits en una setmana. Una gran op ortunitat perquè la realitat dels punts transformi les sensacions.

stats