Realment, això té solució (en general)?

Em trobo una persona gens sospitosa de ser pròxima al discurs totalitari i demagog que comença a quallar entre certs nous partits i certa premsa. Parlem de futur. És molt pessimista. Per la situació, per la manera de resoldre-la i, sobretot, per la condició humana que hauria d'acompanyar el procés. M'ho argumenta: "Vivim en un món en què la propaganda ha aconseguit que el 18% dels nord-americans pensin que Obama és musulmà i el 25% que ha nascut a Kènia. Vivim en un món en què l'11% dels nord-americans creuen que l'arribada del primer home a la Lluna realment va ser un enregistrament fet al desert de Nevada. Vivim en un món en què hi ha un diari espanyol, no precisament marginal en vendes, que encara defensa que l'11-M va ser obra d'ETA i que publica enquestes (reals o no, però les publica) segons les quals el 70% dels espanyols creuen que no se sap tota la veritat de l'11-M, una xifra que arriba al 90% entre els votants del PP". I llavors em diu: "Queda clar que la massa és totalment manipulable. I inculta. I pallussa. I és la mateixa massa que després vota. En mans de qui estem?"

Aquí és quan els pocs pèls que em queden se'm van arrufar. Darrere d'una exposició així, acostuma a venir una defensa del feixisme, sigui de dretes o d'esquerres. Però el que va arribar va ser la reflexió final: "Tenim una part de la ciutadania que, a base de repetir-l'hi, podria arribar a creure que la Terra és octogonal. Tenim qui menysprea aquesta massa i s'acosta a tesis de solució final, almenys des del punt de vista intel·lectual, com de vegades jo mateix. Tenim els desencantats que no hi veuen sortida i que han decidit anar a la seva, per pura supervivència i farts de ser ignorats. I tenim una minoria molt convençuda de la seva cosa fins a límits de secta; tant, que ni es planteja obrir els ulls a altres realitats. Per tant, no hi ha solució". Bèstia, no troba? Però, real?