Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Realment, un horror

Cuatro va estrenar dimarts American Horror Story , una sèrie que podríem qualificar d'estranya. Emesa per la cadena americana FX i produïda per Ryan Murphy i Brad Falchuk, creadors també de sèries com Nip Tuck i Glee . American Horror Story és una barreja delirant de sexe i terror que, per acabar-ho d'adobar, fusiona en l'argument els tòpics més reconeixibles dels drames matrimonials de classe mitja, els conflictes adolescents d'institut i les històries de consulta psiquitràtica. Tot plegat, com a resultat, és un còctel apoteòsic i sobretot, excessiu. Un bombardeig continu d'aparicions de nens fantasmes, homes vestits de làtex, drames d'avortaments, pacients psicòpates, individus de cara cremada, veïnes estremidores que se t'esmunyen dins de casa, discapacitats inquietants i filles problemàtiques.

Tot passa en una casa antiga de Los Angeles on hi arriba una nova família, els Harmon, intentant superar el trauma d'un avortament i una infidelitat matrimonial. La mansió l'han comprat bé de preu perquè s'hi va cometre un assassinat i, per si fos poc, el cap de família instal·la la consulta a casa. A més, hi ha flash-back històrics i els deliris amb una minyona vella i terrorífica que és percebuda pel marit com una porno-chacha suggerent. Començar a veure aquesta sèrie és introduir-te en un bucle d'escenes tòpiques, que promet mini-dosi sexuals, i que se sosté amb un fil conductor molt prim (o inexistent). L'eix central són la família i la llar misteriosa, que pateixen un assetjament continu d'intrusos malfactors molt variats. Molt agraïts per als ulls els nus reiteratius de Dylan McDermott (pare de família) i impagable la torbadora interpretació de Jessica Lange com a veïna. Molt fi i valent, a més, l'humor negre que han fet servir els guionistes per dibuixar la relació d'aquest personatge amb la seva filla deficient. Una proposta estranya que es mira més per curiositat puntual que per addicció.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT