Publicitat
Publicitat

Reduir la despesa militar

Segons el ministeri de Defensa, els compromisos de pagament dels grans projectes d'armes per enguany eren de 2.370 milions d'euros, dels quals Defensa deixarà sense pagar 1.862 milions per falta de pressupost. La majoria d'aquests incompliments corresponen als projectes especials d'armaments (PEAS): programes de llarga durada, iniciats a mitjans dels anys 1990, que es projectava acabar entre el 2015 i el 2025 i que avui acumulen un deute de 32.000 milions.

Davant aquesta situació Defensa estudia l'opció d'allargar la vida de producció de les armes entre deu o quinze anys més. Però diferir la producció d'aquests contractes no és cap estalvi, sinó que, ben al contrari, vol dir endarrerir la fabricació de les armes i el seu pagament i, per tant, refinançar els projectes i encarir-ne el preu final, que pot arribar a xifres inversemblants superiors als 40.000 milions. Unes xifres difícilment suportables per la malmesa economia de la hisenda pública espanyola. Aleshores, no seria menys costós abordar mesures de reducció d'aquestes armes?

Hi ha països de la UE que han iniciat la reducció d'alguns dels seus grans contractes en armes. Alemanya ha reduït a 40 unitats el compromís inicial per a 60 avions A400M, i no adquirirà una nova versió de l'Eurofighter; Itàlia també ha anul·lat 25 unitats de l'Eurofighter, 45 avions F-35 i quatre fragates de les deu que pensava adquirir; França no adquirirà un segon portaavions; el Regne Unit ha acordat dur a terme retallades en la seva despesa militar d'un 8% anual en els pròxims quatre anys, cosa que ha obligat a donar de baixa tres portaavions, a més d'avions Harrier i F-35. Igualment, Holanda ha decidit reduir l'adquisició de 42 avions F-35.

L'estat espanyol podria seguir el mateix camí, i reduir alguns d'aquests grans projectes d'armes, sobretot els relatius a l'armament que, destinat a la dissuasió d'atacs d'hipotètics enemics, sembla que mai serà utilitzat. Parlem dels avions Eurofighter, els helicòpters Tigre, els blindats Lleopard i Pizarro i la majoria dels vaixells de guerra. Sobretot es podrien anul·lar els que no tenen cap utilitat pràctica donades les limitacions de projecció estratègica que Espanya té en els escenaris internacionals.

No oblidem que aquestes armes no s'han desplaçat mai on han actuat les forces armades espanyoles (Bòsnia, Afganistan, Líban o Líbia) i, en el millor dels casos, acabaran la seva vida útil sense ser utilitzades mai (més enllà de maniobres). És el cas del portaavions de l'armada espanyola, el Príncep d'Astúries, que després de vint-i-cinc anys de vida útil ara serà apartat perquè modernitzar-lo costa 400 milions d'euros (el seu cost va ser de 630 milions).

A més, si s'emprengués la supressió dels PEAS es podria acabar amb les ajudes a l'R+D militar i estalviar així mil milions d'euros que durant molts anys s'han anat lliurant a les empreses militars perquè desenvolupessin aquestes armes. A més, caldria reduir els contingents actuals de les forces armades. Si alguns països com Alemanya i Itàlia han anunciat una reducció, per què l'estat espanyol no segueix aquest camí? Caldria iniciar un estudi de la reducció dels efectius pensant en el conjunt de la UE i endegar un pla d'ajust de les plantilles. Per a què necessita Espanya un exèrcit de 130.000 soldats? Que amb la meitat o una tercera part no n'hi hauria prou?

La darrera mesura per reduir la despesa militar consistiria a retirar les nostres tropes de l'exterior. Ens estalviaríem els 860 milions que va costar el seu desplaçament el 2011. Per molt que es repeteixi, és fals que proporcionin seguretat a la població espanyola; si de cas, obeeixen a l'interès de la política exterior del govern central, que actua d'acord amb els designis dels EUA i de l'OTAN.

Aquestes diverses combinacions permetrien estalviar entre 7.000 i 8.000 milions d'euros anuals.

Paral·lelament, s'haurien de posar en marxa estudis i mesures que impedissin que amb tot això es deixés a l'atur milers de professionals de l'exèrcit i de les indústries militars. A les forces armades s'haurien d'aplicar plans per passar comandaments a la reserva i recol·locar soldats a la funció pública. Pel que fa a les empreses, s'haurien d'iniciar estudis de conversió industrial militar cap a l'àmbit de producció de béns civils. Uns plans de conversió que haurien d'implicar el màxim d'agents socials i polítics possibles: govern local, autonòmic i estatal, col·legis professionals i sindicats. Aquest ampli consens podria buscar sortides a aquestes indústries, i per descomptat, resultaria menys costós que fabricar unes armes que no tenen cap utilitat social.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT