Referèndum sense additius ni colorants
El control dels temps és clau en l’art de la política i el procés no ha pogut ser un model d’estratègia florentina sinó una accelerada resolució de tensions internes i externes. La pressió del carrer i les desconfiances entre polítics s’han resolt amb decisions que sovint han incorporat un compte enrere que permetia un nou impuls, però restava capacitat de maniobra i posava en perill la incorporació de majories com més àmplies millor. Quan la CUP va trencar l’acord d’estabilitat, el president Puigdemont va doblar l’aposta i va frenar. Ahir es va sotmetre a una qüestió de confiança, que va aprofitar per renovar l’impuls del procés polític i alhora intentar reagrupar forces i obrir l’escenari .
Puigdemont ha recuperat el discurs del referèndum, que té un valor democràtic internacional incontestable i que permet interpel·lar directament els sobiranistes de Catalunya Sí que es Pot. No ha cremat etapes i li ha dit a l’Estat que “l’oferta no caduca”, però ha advertit que “tampoc no paralitza”. És a dir, si l’Estat és capaç d’afrontar la qüestió catalana, es pot negociar com celebrar el referèndum. Si no, es convocarà amb una legalitat pròpia d’aquí un any. Mentrestant, el sistema polític espanyol ha implosionat. Ni PP ni PSOE semblen capaços d’assumir la seva responsabilitat de repensar Espanya. Puigdemont és un independentista desacomplexat i esperarà. Com deia fa uns mesos: “Faré el que he vingut a fer”. Ha posat data el referèndum. A seques, “sense additius ni colorants”.
