Referèndum: el valor de la unitat
El camí cap al referèndum no serà gens fàcil. Ningú va dir mai que ho seria. Aquests dies n’hem tingut unes quantes proves. La més preocupant han sigut les dissencions internes dins el Govern, amb les conselleries d’Economia i Governació passant-se la responsabilitat sobre qui ha de donar l’ordre efectiva per a l’adquisició d’urnes. És, sens dubte, una qüestió menor però alhora altament simptomàtica. En algun moment s’hauran de començar a prendre decisions susceptibles de tenir conseqüències greus davant l’intent de l’Estat de frenar la convocatòria dels ciutadans a votar. Aquest moment ja ha arribat o està a punt d’arribar. No hi ha gaire marge per ajornar-lo més. Ho han insinuat, també aquesta setmana, tant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. S’acosta l’hora de la veritat.
La resposta del Govern ha sigut un tancament de files, un conjurar-se en la unitat fins a la celebració del referèndum. Tant de bo això vagi més enllà d’un mer pacte de silenci i respongui a una efectiva unitat d’acció. Només així es pot afrontar el desigual xoc amb l’Estat, que comportarà superar obstacles enormes. I una unitat d’acció que, d’altra banda, hauria de fer esforços per mantenir una altra unitat decisiva: la del Pacte Nacional pel Referèndum, amb especial atenció a la imprescindible implicació dels comuns i l’objectiu de les majories ampliades.
I si d’una banda hem assistit a aquest saccejada interna, de l’altra ahir mateix vèiem com el que semblava una complicitat del Centre Carter [l’expresident nord-americà] de cara a una possible mediació futura, era tallada d’arrel per la pressió del govern espanyol. El Centre Carter descartava involucrar-se en el referèndum. I també ahir, en perfecta sintonia, l’ambaixada dels Estats Units a Madrid donava el seu suport a una “Espanya forta i unida” i titllava el cas català d’“assumpte intern” espanyol. La contraofensiva diplomàtica de Madrid ha funcionat, aigualint els resultats tant del viatge de Puigdemont als EUA com de la visita de dos congressistes al Palau de la Generalitat.
El referèndum és el camí. Un camí complicat, ple de mines, i que només es pot recórrer des de la màxima unitat. Dins i fora del Govern.
