Reflexions

Quan vaig a treure diners al caixer em pregunten si vull el comprovant de l'operació al mateix temps que em recorden que estalviar-m'ho és un acte ecològic. Estalviar-me treure diners també ho seria, com ho és l'acte de fe d'esperar que surtin; és molt ecològic tenir fe. Tornant cap a casa m'endossen gairebé per la força flyers d'alguna discoteca, fulletons, targetes de 2x1, díptics, tríptics, quatríptics i més.

Arribo a casa, obro la bústia i em trobo, barrejat amb la factura del telèfon i la del gas, alguna multa. (Tan difícil és pensar i no existir com bellugar-se i no ensopegar o conduir i no ser infractor. Coses de la vida moderna i les velocitats variables que oscil·len segons el dia, l'hora, el govern, l'humor, la recaptació i la fe ecològica.) Entre multes i factures hi ha també un munt de sobres de propaganda electoral de partits polítics que no votaré mai i de partits que he votat i que ja no sé si tornaré a votar mai més. La multa i les factures al calaix dels deutes i la paperassa electoral juntament amb els flyers , fulletons, tríptics i la resta a la paperera, paper propagandístic i polititzat que havia estat arbre i fulla i flor i que amb una mica de sort es convertirà en cartró.

Recordo que fa anys, després d'una experiència inoblidable convivint amb els berebers al desert i amb la perspectiva que et dóna una certa distància, quan vaig tornar a Barcelona tot em semblava un despropòsit infernal. Avui enyoro els ametllers, el silenci, la llibertat i la simplicitat d'aquelles vides austeres, i mentre baixo la bossa plena de papers dels quals mai he tingut necessitat, m'adono que aquest temps ja no em pertany. Jo, com Casasses, tinc l'ànima il·legal, i tinc multes al calaix, i poca fe ecològica, i desencís electoral. Deixo la jornada de reflexió als polítics, ells sabran molt millor que jo què fer-ne.