Publicitat
Publicitat

Reformes de franc

Passa el temps i tot sembla indicar que s'estan deixant de banda les reformes que no requereixen reduccions econòmiques. El tema crea desconfiança, dels de fora sobretot, cap als nostres governants i les seves intencions. La gran diferència entre les reformes que va dur a terme l'Alemanya de Schröder i les que s'estan duent a terme aquí és que ells les van fer convençuts que havien de modificar els fonaments de moltes coses. Els nostres governants es belluguen moguts per la pressió i la necessitat més immediates. Però no queda clara la seva vocació.

Una de les pors és que les reformes que està duent a terme Espanya (Catalunya inclosa) es quedin en el que s'està fent ara, sense tocar la idiosincràsia que fa que històricament produïm pífies. Perquè la veritat és que s'actua com quan hi havia bonança, però a l'inrevés. Unes actuacions importants i inevitables, certament, però de caràcter conjuntural. S'està reduint despesa de moltes àrees -i dic que és inevitable perquè no és planteja l'"ara estalviaré", sinó el "no puc pagar"-. Però no sembla que estiguem davant reformes bàsiques que es facin amb convenciment. El que s'ha fet fins ara no evitarà, quan la bonança revifi (cosa que tard o d'hora succeirà), que tornem a cometre els mateixos errors. Perquè no haurem eradicat els mecanismes fonamentals que els fan possibles.

Per contra, hi ha una quantitat important de reformes que no es fan i que no costen diners. Esclar que requereixen que partits i governants facin front a males cares i a desavinences internes. Quan es parla de reformes estructurals es parla de desmuntar hàbits per sempre més. Me'n vénen al cap una pila. Agafem el tema dels tràmits administratius d'ajuntaments o de qualsevol altra administració amb tendència a la laxitud: cal urgentment una llei de silenci administratiu. Que no es contesta un tràmit en un termini fixat? Doncs que es consideri aprovat. Un altre cas flagrant és el dels notaris i el sistema burocràtic perfectament inútil muntat al seu voltant. Activitats que no haurien de requerir la seva intervenció: ni per a la creació d'empreses, ni per a canvis de domicili, ni d'activitat, etc. Uns actes administratius que amb bases de dades i internet es podrien solucionar immediatament. Oi que ho fan en altres països? Oi que Hisenda no necessita actes notarials per bloquejar-me el compte corrent quan no he pagat una multa? Doncs que facin extensiva aquesta agilitat a altres serveis, però a favor del ciutadà. De temes n'hi ha un munt. Des de concentrar municipis i serveis fins a eliminar administracions intermèdies innecessàries. També podríem parlar de reestructurar els sindicats i les patronals per tal que deixin de viure de la moma. O de la (algú hi pensa, encara?) reforma electoral que hauria de millorar la genètica parlamentària. O resoldre definitivament el tema del finançament de partits, que està ajudant a allargar una crisi bancària que enfonsa el país. O canviar horaris laborals, via els convenis col·lectius, per tal que augmenti la productivitat i abandonem hàbits tercermundistes en combinar menjar i treball. O traslladar els festius a dilluns o divendres per evitar els ponts... La veritat, no es veu vocació de canvi real més enllà de la moda de reduir el dèficit -cosa perfectament necessària-. Hi ha tantes i tantes reformes que es poden fer per canviar els nostres hàbits per tal d'aproximar-nos als països enraonats!

El cost econòmic de les reformes que he esmentat és realment limitat. I els beneficis, evidents. Però no es vol fer. El polític sovint és poruc i tendeix al populisme. Actua a la moda i sota pressió. Com quan tenia lloc el boom immobiliari. Servidor és un decidit favorable a la limitació de despesa pública que s'està produint -ja ho era abans de la crisi-. Però sense reformes estructurals que canviïn hàbits i mentalitats davant aquesta nova situació, les retallades són solucions conjunturals. I molt em temo que la comunitat internacional també ho veu així. De la mateixa manera que quan hi ha hagut riquesa ens hem pensat, equivocadament, que incrementant la partida de despesa ho solucionàvem tot, ara fa la sensació que pel simple fet de reduir-la tenim assegurat un futur brillant. Ja veuran com amb l'arribada del president Hollande a l'Elisi tornaran ràpidament les veus de sempre que s'apunten ràpidament a la injecció de diners com a solució a tots els mals. I nosaltres sense abans haver atacat les reformes que ens podrien fer canviar d'una vegada. Tot plegat d'una mediterraneïtat que peixeja, com sempre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT