15/01/2011

Per què no regulem les armes de foc com les joguines?

4 min

Jared Loughner no va ser admès a la universitat perquè van trobar que era massa inestable. Tampoc no el van voler a l'exèrcit. Però què va passar quan va anar a comprar una pistola Glock i un carregador de 33 bales? No va tenir cap problema.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Regulem els cotxes, les joguines, els medicaments i els fons d'inversions per protegir la població. Per tant, per què no ho enfoquem com si fos un problema de salut pública i prenem mesures per reduir el peatge que ens imposa la nostra indústria armamentista?

Mireu: jo em vaig criar en una granja d'Oregon i, quan vaig fer dotze anys, em van regalar un rifle del 22. Encara disparo de tant en tant quan visito la granja familiar i entenc l'atractiu de les armes: són divertides. També és veritat que a vegades els urbanites exageren el risc de qualsevol mena d'arma. Els autors de Freakonomics van advertir que una casa amb piscina és força més perillosa per als nens que una casa amb una pistola. Afirmaven que, per cada 11.000 piscines residencials, s'ofega un nen, mentre que, per cada milió llarg de pistoles, només un nen mor d'un tret.

Dit això, el cert és que les armes de foc són molt més mortíferes als Estats Units que en altres llocs, sobretot perquè n'hi ha moltes: unes 85 per cada 100 persones i, a més, estem inundats d'armes curtes. (L'únic país on he vist més armes que als Estats Units és el Iemen. Vaig anar a parar a un mercat d'armes de foc prop de la ciutat de Sanah, on em van oferir llançagranades, metralladores, mines antitanc i fins i tot una arma antiaèria. Sí, el somni de l'Associació Nacional del Rifle! Ni una sola regulació empipadora. Només terrorisme i una guerra civil de poca importància.) Des de la matança de Tucson (Arizona) hi ha hagut als EUA 320 morts causades per armes de foc, anònimament, sense que ningú n'hagi fet gens ni mica de cas. I demà n'hi haurà 400. Cada dia moren unes 80 persones per culpa de les armes de foc i moltes més resulten ferides.

Segons Bloomberg News, dilluns passat la venda d'armes a Arizona va augmentar un 60%, perquè els compradors volien avançar-se a un possible enduriment de la llei. Les armes també es compren amb l'esperança de tenir més seguretat. Però hi ha proves aclaparadores que demostren que, en realitat, les armes comporten un risc per als seus propietaris. John Lott Jr. va publicar un llibre en què afirmava que com més armes, menys delictes; ara nombrosos estudis han desmentit aquesta conclusió (tot i que també és veritat que el creixement del nombre de persones que porten armes ocultes no ha provocat el bany de sang que pronosticaven els liberals).

Un article molt documentat publicat a l' American Journal of Lifestyle Medicine i escrit per David Hemenway, un professor de Harvard que fa uns anys va escriure un llibre molt bo en què considerava que el debat sobre les armes de foc s'havia d'enfocar com una qüestió de salut pública, deixa molt clar que, si tenim una pistola a casa, tenim moltes més possibilitats de rebre un tret, sigui per accident, per suïcidi o per homicidi.

Segons aquest article periodístic, les probabilitats de fer servir una pistola per impedir la violació de domicili són increïblement remotes, de manera que, per reduir els riscos d'acabar ferit, trucar a la policia és molt més eficaç que brandar una pistola. L'article afegeix que, com que al nostre país hi ha tantes armes, els nens nord-americans tenen onze vegades més possibilitats de morir per un tret accidental que els d'altres països desenvolupats. Igualment, l'índex de suïcidis és més elevat als estats on hi ha més armes de foc per la senzilla raó que hi ha més suïcidis amb arma de foc. En canvi, en altres tipus de suïcidi no hi ha diferències. I com que la majoria d'homicidis són obra de membres de la família o coneguts -no d'intrusos-, la presència d'una arma de foc a casa augmenta el risc d'aquesta mena d'homicidi.

Així doncs, què cal fer? Li vaig preguntar a Hemenway quina seria la seva estratègia per enfocar la disminució de les morts i ferides per arma de foc com si es tractés d'un problema de salut pública. Va fer les propostes següents. Limitar les compres d'armes a una al mes per persona per tal de reduir-ne el tràfic. I de la mateixa manera que el govern ha adoptat mesures severes contra els que venen tabac als menors, s'hauria de ser implacable amb els proveïdors que venen armes als traficants. Pressionar perquè hi hagi més caixes fortes d'armes i fer que els números de sèrie siguin més difícils d'esborrar. Millorar la investigació d'antecedents penals dels que volen comprar una arma; i seguir l'exemple del Canadà, que imposa un període d'espera de 28 dies. A més, el Canadà prohibeix els carregadors amb molta capacitat, com el de 33 bales que, segons diuen, es va fer servir a Tucson. Si Loughner hagués hagut de recarregar després de disparar deu bales, l'haurien pogut aturar abans.

I invertir en noves tecnologies, com ara les armes intel·ligents, que només es poden disparar si s'acosten a una determinada canellera o després de l'escaneig d'una empremta digital.

També podem aprendre d'Austràlia que el 1996 va prohibir les armes d'assalt i en va recomprar 650.000. L'impacte va ser polèmic i de vegades s'ha distorsionat. Però el Journal of Public Health Policy assenyala que, després de la prohibició, l'índex de suïcidis i homicidis amb arma de foc s'ha reduït a la meitat en un termini de set anys.

Dimecres passat ressonaven al Congrés els discursos en honor de les víctimes del tiroteig de Tucson. Tot això està molt bé, però són paraules buides. El millor homenatge que podem fer-los és regular les armes de foc amb el mateix rigor amb què regulem els cotxes o les joguines.

stats