Repensar el país també des de la realitat municipal
L'administració local arrossega dèficits endèmics, des de l’infrafinançament al solapament de funcions. Catalunya té gairebé mil municipis, la meitat dels quals de menys de 1.000 habitants. I per sobre seu hi ha els consells comarcals i les diputacions, dos nivells també d’administració local d’elecció indirecta. Fa 17 anys, l’informe Roca, elaborat per especialistes i promogut pel Parlament, va quedar en paper mullat: proposava racionalitzar tota aquesta estructura. No hi va haver acord polític i pràcticament tot va seguir igual, amb les disfuncions de sempre, amb el clientelisme partidista ben arrelat. El país va fracassar. Ara, tal com avui avancem a l’ARA, arriba un nou intent. I no arriba ara perquè sí, sinó a remolc d’una crisi que ha tocat també de ple les administracions municipals a causa de la bombolla immobiliària i, alhora, a causa d’un moment polític propici a repensar el país des de zero.
Aquest cop la iniciativa ha sorgit del mateix món municipal i l’ha coordinat el Govern, en diàleg amb les entitats municipalistes i les diferents administracions. Entre les propostes estrella hi ha reforçar el paper dels alcaldes amb un sistema d’elecció directa i amb mandats més llargs -però posant límits a la repetició- per poder superar un tipus d’acció política massa marcada per l’electoralisme. També hi ha una millora de les arques municipals amb la cessió d’un tram de l’IRPF i el reforçament de l’IBI. Altres propostes són limitar la duplicitat de càrrecs, suprimir alguns consells comarcals -donar, per exemple, tracte específic a l’àrea metropolitana de Barcelona i a la mateixa capital-, promoure l’agrupació voluntària d’ajuntaments petits -o compartir serveis i funcionaris clau: interventor, secretari, tresorer- i propiciar l’elecció directa de representants de les administracions intermèdies, ja sigui als consells comarcals, les diputacions o, en un futur, les vegueries.
Per tirar endavant una reforma ambiciosa i necessària com aquesta caldrà superar càlculs partidistes i pensar sobretot en el ciutadà. Sens dubte, en el marc d’un estat propi -ara mateix moltes decisions dependrien del govern espanyol- aquest canvi pot ser més factible, tot i que ni així seria fàcil. Tanmateix, sigui quin sigui el futur polític del país, aquesta reforma s’ha d’abordar d’una vegada.
