Artur Mas I Gavarró
04/12/2011

Reptes engrescadors

3 min

PRESIDENT DE LA GENERALITATL'aparició del diari ARA va coincidir fa un any amb el desenllaç de les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Tot plegat va donar lloc, d'una manera gairebé simultània, a una nova publicació diària en català i a un nou govern de la Generalitat: s'engegava així una iniciativa periodística nova i també un nou cicle polític. Fa tot just un any, en plena crisi, molts es preguntaven si llavors era el moment més oportú per a l'aparició d'un nou diari de paper. Es tractava sens dubte d'un repte important, però també engrescador. Tot sembla indicar que l'ARA se'n va sortint, malgrat la duresa de la situació econòmica, fent un producte amb vocació de servei al país, a la seva cultura i a la seva llengua. Sens dubte, haurà de realitzar un gran esforç perquè aquesta aventura iniciada en temps tan incerts tingui un final feliç a llarg termini, però tot indica que se'n pot sortir. De fet, estic convençut que qualsevol emprenedor que gosi endinsar-se en aquest aparent camp minat que ara ens envolta té més probabilitats de durar que no pas els que ho van fer en temps de bonança econòmica. Això no és una frase feta, sinó una idea que convé tenir molt en compte. Voldria argumentar-la pensant en aquest primer aniversari de l'ARA, per descomptat, i també en qualsevol altra commemoració futura que respongui a aquest esperit emprenedor iniciat amb el vent en contra.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Una crisi no es resol només amb l'apel·lació retòrica als valors, però és impossible superar-la sense ser ben conscients de quines idees i actituds volem que marquin la naturalesa de les nostres accions i quines no. No és de cap manera el mateix que una iniciativa empresarial, periodística o de qualsevol altre tipus estigui guiada per un afany de lucre immediat que per una voluntat de consolidació a llarg termini. No és el mateix el risc irresponsable que el risc valent. No és el mateix pensar en consumidors que pensar en persones que consumeixen; encara que puguin semblar coses iguals, el matís és ben important. Finalment, tampoc no és el mateix creure amb sinceritat en la col·laboració entre el sector públic i el privat que entendre que el primer només constitueix un dipòsit de subvencions i el segon un lloc on només es recapten impostos. Malament rai quan l'administració i l'empresa privada es perceben mútuament d'aquesta manera, perquè la desconfiança no porta enlloc. Quan les coses eren més fàcils, els emprenedors del nostre país podien deixar de banda aquestes distincions que acabem de fer, evidentment, però tard o d'hora en patien les conseqüències. La crisi ens aparta d'aquestes temptacions que no portaven enlloc, i això és indiscutiblement bo. L'ARA va aparèixer als quioscs de tot Catalunya en temps complicats que encara duren i per aquesta raó, paradoxalment, té possibilitats de fer-se un lloc estable en el panorama comunicatiu català.

En molts pocs anys, el món de la comunicació ha experimentat un canvi sense precedents, especialment a causa de la digitalització de la informació i de tot el que això suposa. La irrupció dels diaris gratuïts, naturalment, ha tingut també uns efectes importants. La premsa tradicional, el diari de paper, ha estat un dels principals afectats per aquests grans canvis. El sector s'ha redimensionat però, en contra del que pensaven alguns, no ha desaparegut ni ha entrat en una crisi irreversible. Això sí, s'ha hagut d'adaptar als nous temps, cosa que implica oferir nous productes, com ara edicions digitals pensades per a diferents suports tecnològics. Aquesta adaptació és important, però en ella mateixa no conté la solució al veritable repte del periodisme, que no és altre que la informació veraç, rigorosa i honesta. En format paper o format digital, el paper social del periodisme, la seva contribució a una societat més ben informada i per tant més lliure, ha de continuar sent el mateix. El gran repte de l'ARA i de qualsevol diari, el desafiament més engrescador, és contribuir a aquest objectiu amb independència del format tecnològic amb què es faci efectiu. Si això s'aconsegueix tots hi sortirem guanyant. L'enhorabona per aquest primer any de trajectòria.

stats