Reptes urgents: projecte i generositat

Tanquem els cinc dies d'anàlisi post-22-M amb uns derrotats que tenen una feinada interna de por (i no ho acaben d'entendre, increïblement) i amb uns vencedors que se'n senten molt però que necessitaran molt d'ajut. Ho fem també amb un Tribunal Suprem que insisteix a dinamitar la cohesió social que ha aconseguit la immersió lingüística creant problemes on teníem solucions. I amb aquest PP que ha convertit el flirteig descarat amb la xenofòbia en el seu fet diferencial català, que ja és mala sort. Per tant, se'ns acumulen reptes urgents. Els perdedors han d'entendre que han de prémer el botó de reiniciar seriosament, si volen parar el cop i fer que això que han tocat sigui fons, i no una aturada provisional en plena caiguda. Mas necessita una oposició que sigui mínimament forta i no estigui ocupada apagant els focs interns. El país necessita un acord social de mínims que afavoreixi la integració de tots i que ens doni la força unitària per plantar cara quan ens toquen qüestions com la llengua. I tots plegats, vencedors i derrotats, han de millorar en l'assignatura de la generositat. És la més difícil, perquè per ser generós has de creure més en el projecte que en tu, has de tenir l'autoestima suficient i no patir tot el dia per salvar la cadira. No sembla que anem camí d'aconseguir-ho, però com que és urgent i imprescindible, més val que ens hi anem posant.