Rescateu-nos d'aquests governants
Les depriments imatges que vam veure dijous, en què un portaveu del partit neonazi grec Alba Daurada agredia dues diputades de l'esquerra en directe durant un debat televisiu, es poden considerar un avís sobre la casta de bestiar que estan engreixant alguns governants amb la seva irresponsabilitat. Governants com els que ha tingut Grècia en les últimes dècades. O com els que té Espanya.
No cal haver estudiat gaire història per comprovar que el populisme, el feixisme, l'extrema dreta i els discursos violents i xenòfobs han prosperat en els períodes de més inestabilitat econòmica i social, i beneficiant-se de l'escassa fiabilitat dels dirigents del moment; és a dir, d'allò que es coneix com a absència de lideratge. Va succeir amb l'Espanya delMovimiento, amb l'Alemanya de Hitler, amb la Itàlia de Mussolini, amb l'Argentina de Perón, amb la Sèrbia de Milosevic i Mladic i amb tants altres exemples que podríem trobar sense moure'ns del segle XX. Al segle XXI està succeint amb Grècia, on la corrupció i la inèpcia de les elits dirigents ha fet que els ciutadans els girin l'esquena, i que s'aboquin a votar alternatives tan decididament tòxiques com l'Alba Daurada. Però no només a Grècia: arreu d'Europa (a Bèlgica, a França, a Itàlia, a Anglaterra, a Alemanya, a Noruega, a Dinamarca) l'extrema dreta coneix un nou auge propiciat pels dubtes, cada dia més tortuosos, sobre la viabilitat de la socialdemocràcia i el seu invent més representatiu: l'estat del benestar.
Si a aquests dubtes hi afegim l'actuació d'uns governants mentiders, irresponsables, mediocres i cínics fins al moll de l'os, el camp que s'ofereix per córrer al neofeixisme no fa més que multiplicar la seva extensió. És el cas de Grècia, on ja ha aflorat gran part de la misèria que arrosseguen els dos grans partits que s'alternaven tradicionalment en el poder, i comença a ser el cas d'Espanya, on aquesta misèria també està emergint a la superfície amb estrèpit i pestilència. No val la pena ni retrocedir fins a les promeses electorals de fa poc més de mig any: n'hi ha prou repassant les declaracions de Rajoy, De Guindos, Montoro, Sáenz de Santamaría o Soria (des del 28 de maig fins ahir mateix) per sentir vergonya de comprovar fins a quin punt humiliant els nostres pròcers ens prenen per imbècils. I tampoc no val la pena comentar l'actitud del PSOE, amb el tumefacte Rubalcaba al capdavant: què pot fer qui fins fa quatre dies era el vicepresident del govern espanyol, si no és balbucejar vaguetats del tot inacceptables sobre la necessitat que no paguin justos per pecadors?
La banca espanyola ja està sent rescatada, i en el moment d'acabar d'escriure aquest article (dos quarts de vuit de la tarda d'ahir) el president del govern espanyol no s'havia dignat a dir ni pruna, però sabem que té previst assistir avui a un partit de futbol a Polònia. Abans que el neofeixisme ens pugi al coll i ens el rosegui, que ens rescatin també, sisplau, d'aquests governants absolutament indignes de ser-ho.
