Publicitat
Publicitat

Ressaca Pasqual

Després d'haver fet Pasqua abans de Ram en aquest diari, perquè un conillet trapella (un gazapo , com diuen els espanyols) va esconillar ( traspapelar , com diuen també els espanyols) l'article que tocava i va avançar el meu un diumenge, avui, que ja ha passat una setmana des de la festa cristiana més gran de totes, m'agradaria fer alguna consideració sobre la mona que reben els nens.

(Suposo que l'expressió "fer Pasqua abans de Ram" tothom sap encara què vol dir, però, per si de cas, aclariré que significa que una parella ha tingut relacions sexuals amb conseqüències abans de casar-se. "Saps?, en Tal i la Qual han fet Pasqua abans de Ram i s'han de casar a corre-cuita", es deia, per exemple. De tota manera, això ara és força habitual i així acabarem usant l'expressió, si és que no s'oblida del tot, en sentit general d'anticipació, tal com jo l'he feta servir en el cas del meu article de fa dos diumenges.)

Les grans festes cristianes, sobretot Nadal i Pasqua, tenen una influència en els costums i sobretot en la gastronomia. Per Nadal, pessebre, missa del Gall, escudella, neules i torrons. Per Pasqua, xai de llet i mona. I ara sóc on volia arribar. Ja fa alguns anys que observo amb estupor com als mitjans -diaris, ràdio i televisió- es parla de la mona com si fos un pastís del dilluns de Pasqua, i tothom es queda tan panxo. Em sembla un disbarat enorme. La mona és un pastís que els padrins regalen als seus fillols el diumenge de Pasqua, i no el dilluns. De fet, el dilluns no és cap festa. És només la ressaca de la Pasqua, de la mateixa manera que Sant Esteve és la ressaca del Nadal. No celebrem Sant Esteve pel pobre sant lapidat, sinó per refer-nos dels excessos nadalencs. O sigui que el dilluns de Pasqua no hi ha cap motiu perquè els nens i les nenes felicitin els seus padrins, tot dient-los "per molts anys" i no pas "moltes felicitats", com se sol dir ara, en un disbarat lèxic i conceptual calcat dels espanyols (de felicitat només n'hi ha una i encara va escassa). Els nens i les nenes feliciten la Pasqua als padrins, i la Pasqua és diumenge.

També he sentit i llegit, suposo que gràcies a aquest islamisme fornidor de bona consciència que ens envaeix, que mona venia de l'àrab muna . No sé d'on ha sortit això, perquè tant l'Alcover-Moll com el Coromines, que són les màximes autoritats en la matèria, deixen ben clar que mona ve del llatí munda . Annona munda eren les provisions escollides, els pastissets especials que s'ofrenaven a Ceres per l'abril (Ceres, que és una deessa i no un déu, com deia l'altre dia aquest diari, és qui ha donat nom als cereals). I d'aquí ve mona. També he llegit que és un costum dels Països Catalans. I a Mallorca no ho han fet mai, això de la mona, tal com remarca l'Alcover-Moll.

¿No serà que aquest desplaçament de la mona, de diumenge a dilluns, obeeix a un programa ocult de laïcització del país? Si és així, callo. Però llavors que no en diguin "mona de Pasqua". En podrien dir, simplement, "mona peluda" o alguna cosa semblant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT