Ressaca electoral
El primer que ha hagut de fer és obrir les finestres de bat a bat i ventilar l'olor d'aire viciat que tant coneix des que fa el torn de nit, aquesta barreja de suor, alcohol i perfum car que només fan els que es poden pagar una suite en aquest hotel. Guaita un instant i veu com, malgrat ser ja negra nit, n'hi uns quants al mig de la plaça amb ganes de celebrar-ho encara. Ella no en té tantes. D'aquí tres hores ha de tenir tota la planta enllestida i encara queden les habitacions del primer pis per fer abans no arribi l'encarregat i la seva cara eterna de pomes agres.
A cops d'escombra buida el terra de serpentines, confeti i banderoles ennegrides que es resisteixen tossudament a desenganxar-se del terra. Damunt les taules hi ha petjades de sabates, restes d'entrepans, cacauets passats, ampolles trabucades i gots mig buits de color groguenc on suren burilles de cigarretes. Amb el drap humit ho aboca tot dins la bossa de la brossa industrial vigilant de no tallar-se amb un parell de gots trencats i pensa que quan surti haurà de passar pel mercat per fer la compra de tota la setmana abans no arribi a casa i hagi de despertar la canalla per anar a escola.
Quan ja ho té tot fregat, fins i tot les restes d'alguna mala digestió darrere la cortina, s'asseu un instant per menjar-se la poma que portava a la bossa i es mira la bandera que omple la meitat de la paret central. És una bandera immensa amb la qual s'embolcallen cofois els que guanyen sempre, els que quan van al lavabo no els cal pixar dintre ni estirar la cadena, els que consideren la gent com ella un problema, els que sempre la tractaran com una nosa sense dret a vot, tan insignificant com la taca de vi que algú ha esquitxat damunt el groc de la tela i que ella farà veure que no ha vist. Potser sí que netejaran el país però veient com han deixat la sala no ho diria ningú.
