"Rodoreda era punk"
Plou. I a ell no és la primera vegada que el detenen. També ha estat a la presó. Però anem a pams: el Martí Sales és un escriptor etern que escriu fins a l'infinit i que no podria no escriure: Escrius per pensar? Sí. I quan escric, penso millor.
paM 1. És menut i té rínxols al cap. Diuen que ets el punk de la poesia catalana. Cert? Quan tens 32 anys i escrius articles en un diari com l'ARA no ets punk. En tot cas, punk d'esperit. I això, què vol dir? No donar les coses per sentades , ni creure't tot el que et diuen. Ser crític i mullar-te. Fer-t'ho tu mateix i no demanar permís per fer el que vulguis. Vaja, un inconformista? Sí. Sense ser-ho de postal. No passa res per portar uns levis ni cal anar amb una pancarta a tot arreu: el bon poeta està tota l'estona qüestionant-se on ha arribat. Per tant, no hi ha ningú més punky que Joan Brossa. O Mercè Rodoreda: crítica i curranta, no es donava mai per satisfeta. Aquest és l'esperit.
paM 2. El Martí seu satisfet i demana una segona canya: La teva mare va trencar aigües durant la Fira del Llibre. Creus e n les casualitats? La casualitat és l'ordre natural de les coses. El dia que la casualitat no passi, em començaré a preocupar. I en el destí, hi creus? Crec en coses més tangibles. Per exemple? En l'allioli. Cuines? Faig molt bon pesto: alfàbrega, oli, pinyons i parmesà, tot en la proporció justa. Ets home equilibrat i de termes mesurats? Ni sí ni no sinó tot el contrari: sóc molt d'extrems però el meu tarannà vitalista m'assossega per no obrir-me el cap a la primera cantonada. Perds sovint el control? Tinc un cos savi i no em deixa, em frena de manera natural: a les 8 del matí quan la gent vol anar d'after jo tinc son.
paM 3. Has estat a la presó? Sí. I llavors, silenci. El miro fixament, té les pestanyes eternes i les celles molsudes. De què se t'acusa? De res. Hi vaig fer un curs de recitació de poesia. Va ser una experiència brutal: els presos arribaven a una cota de veritat increïble. Es respirava eufòria col·lectiva. El Martí, un poeta punk que ensenya poesia amb mà dura a alumnes entre reixes. Però, tornant al tema: te l'has saltat mai tu, la llei? Sí. Confessa'm algun delicte: Només et puc dir que era un adolescent gamberro i catxondo: mirava si els cotxes estaven oberts i, si ho estaven, els desfrenava i els tirava carrer avall.
paM 4. Ha començat distant, i a poc a poc es va apropant. Martí, recordes la primera lliçó que vas aprendre com a escriptor? Sí: que per escriure alguna cosa que tingui validesa, has de superar-te a tu mateix. Si no, no té cap interès: comença i acaba en tu. Quan publicaràs la teva primera novel·la? L'escriptura és una carrera de fons. Als 32 anys és impossible escriure una cosa perdurable, les grans novel·les s'escriuen als 60 anys. Hi ha tantes primeres novel·les repulsives! Treure llibres com xurros és un desastre: no crea l'humus literari que fa que una cultura sigui potent.
paM 5. Martí, fa ràbia fer-se gran? La joventut està molt sobrevalorada, jo no tinc pressa per a res. Dels 50 als 60 es poden fer coses molt interessants. Saps no fer res? Sí, i m'encanta. Això sí: jo no m'avorreixo mai. Només s'avorreixen els imbècils. Es viu bé fent tot el que fas? Jo visc feliç i sempre al límit de la bancarrota.
