Roger Mas

Aquest diumenge em llevaré d'hora. Cap a les 7 h o les 7.30 h la meva filla, que és el despertador natural, m'aixecarà del llit. Faré un bon esmorzar, de pa amb tomàquet amb embotit, i aniré cap a la Ciutadella per participar en els actes commemoratius de l'Onze de Setembre. Cap a les 10.30 h em trobaré amb els meus músics i el tècnic de so, i a partir d'aquí em guiaran ells. Cantaré una sola cançó, del disc que vaig dedicar a l'obra de Jacint Verdaguer, Al cel . És força especial per a mi. De fet, de totes les que he musicat, és la que obre el disc. El poema de Verdaguer és un cant d'esperança a la vida eterna, i simbolitza el paradís. La cançó parla del somni de molts catalans, que enyorem aquesta pàtria perduda i vivim en el somni de ser un estat. Però després despertem. Espero que algun dia aquest somni pugui ser possible. És una mica com el dia de la marmota, d'aquella pel·li del Bill Murray en què el protagonista s'aixeca cada matí esperant que sigui un altre dia, però sempre és el mateix. Quan acabi l'acte dinaré amb els músics i el mànager, i aprofitarem que estem tots plegats per parlar de feina. Estrenem un espectacle per a cantautor i cobla, conjuntament amb la cobla Sant Jordi, i farem una mica de sobretaula per parlar dels arranjaments i una mica de tot. A la tarda estaré amb la família. Anirem a passejar amb la meva filla per la ciutat. No tenim un destí marcat, sortirem per la porta i anirem fent. A la nit farem un sopar amb uns amics i cap a Solsona. Amb la nena ens aixequem d'hora i cal fer bondat.