Roma ha parlat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl paràgraf primer del missatge del Papa als Governs bel·ligerants -admirable per més d’un concepte- conté una referència a l’actitud del Pontificat que bé podria estendre’s a norma ètica d’extensió amplíssima. Res més canònic, en el sentit estricte de la paraula; res més regulador i exemplar. Ens havem proposat tres coses principalment, refereix el Romà Pontífex. La imparcialitat superior, damunt els interessos en pugna; l’aminorament dels mals de la guerra i l’aplicació del bé possible a tots, sense diferència de nacionalitat ni de religió; la pràctica, finalment, de tot allò que sia possible a fi de contribuir a l’acabament d’aquesta gran calamitat, “tractant d’atreure els pobles i sos governants a les solucions més moderades, a les deliberacions serenes sobre una pau justa i duradora”. ...Jo sostinc que -dins l’esfera pròpia de cadascú, i en la mida de les forces de cadascú- aquest triple objecte hauria d’haver definit la norma de conducta de tot aquell que, sense ésser revestit de magistratura política (és a dir, sense servir específicament un interès nacional), hagi exercit magistratura espiritual (és a dir, al servei específic dels interessos ideals superiors). Sostinc també que en aquest cas l’abandó de qualsevulla dels tres principis ha significat una deserció, i potser una traïció. Sostinc, en fi -tot recollint en el Glosari la profunda palpitació del temps continguda en el missatge del Papa-, que aquella part d’ell que ha sobtat alguns, aquella en què s’aconsellen les línies generals de la pau possible, concreta i autoritza una convicció i un principi ja apareguts dins algunes consciències, esperançades en la desaparició del crim de la guerra entre els homes. Aquesta convicció, aquest principi: “L’última gran guerra serà una gran guerra en va.”