Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Ronda preelectoral amb fantasmes

Ahir al matí, poques hores abans que Don Mariano beneís públicament el programa-tàmpax del PP (un programa tan fàcil de portar que ni tan sols es nota), a Don Alfredo li piratejaven la pàgina web. En efecte, a primera hora la pàgina www.rubalcaba.es apareixia bloquejada a causa de la intromissió d'algun hacker que hauria aprofitat l'avinentesa per deixar-hi un missatge gens cordial per al candidat del PSOE, i a mitja tarda la pàgina continuava donant error quan s'intentava accedir-hi. El missatge que havien deixat els pirates tenia una aroma clàssica de naftalina hispànica: "Rubalcaba, l'ombra de l'11-M et persegueix de molt a prop: la forense de l'11-M declara davant del jutge que no hi havia metralla en els cadàvers". Seguia una insinuació de corrupció a propòsit del coordinador general d'Esquerra Unida, senyor Cayo Lara -es veu que encara hi ha qui se'n recorda de la seva existència-, i una amenaça: "PP, ets el següent".

Ara vagi a saber qui va ser l'autor de la broma: si Anonymous, el PP, l'extrema dreta (amb perdó per la redundància), el mateix PSOE o fins i tot Rubalcaba en persona, per esmentar algunes de les múltiples hipòtesis que circulaven ahir per internet. Però una cosa és segura, i és que l'atac transpirava pels quatre costats revengisme i una mala llet molt típicament espanyols. És en aquest sentit que fa un moment al·ludíem a la naftalina hispànica. Si Espanya (tal com la coneixem i amb Catalunya a dins) té una senya d'identitat inequívocament pròpia, és el rancor i el desig de venjança. Per qualsevol cosa: des dels terços de Flandes fins a l'esmentat 11-M, passant per la pèrdua de Cuba i les Filipines o la Transició, i amb la Guerra Civil i tot el que en penja com a tema estel·lar, no hi ha pràcticament un episodi o una fase de la història d'Espanya que no sigui motiu de brega perpètua. És el que deia de tant en tant Baltasar Porcel: si a Espanya se li treuen els moments culminants de la seva cultura (de la cultura que Espanya accepta com a seva, cosa que no fa gairebé mai amb la cultura catalana), el que en queda és una cosa molt semblant a qualsevol país en fase prèvia al parlamentarisme: gent que es mata. O que sent una forta temptació de matar-se.

Ni que sigui virtualment, que com a mínim és una manera menys sanguinària de buscar la liquidació de l'adversari. Fos qui fos qui va hackejar la web de Don Alfredo, el cert és que ho va fer apel·lant una vegada més a l'última fornada de cadàvers cèlebres de l'espanyolitat: els de l'11-M. És a dir, que parlem d'algú que va entrar sense permís en un espai virtual per omplir-lo de fantasmes. Podien fer-ho des del PP o des del PSOE, tant és. Rajoy pot presumir tant com vulgui de presentar-se amb el programa més asèptic de la història, susceptible de ser votat tant per un indignat com per un ultra dels que es manifesten (cada 20-N, of course) en aquest Valle de los Caídos que el seu partit vol rehabilitar. Però el cert és que és un programa infestat de fantasmes, de rancors i de ràbia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT