Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Rosa Novell

És actriu i actualment protagonitza Un fràgil equilibri, dirigida per Mario Gas a la Sala Fabià Puigserver, a Montjuïc

Com que el teatreem fa anar a dormir tard i sóc persona de dormir almenys vuit hores, gairebé sempre em llevo tard. Faig una mica el mandra, m'eixoriveixo amb uns estiraments i esmorzo fruita: m'agrada el mango, la papaia, la pinya. Si fa bon temps surto a passejar. Sec al parc i llegeixo el diari al sol. En tornar a casa preparo un dinar lleuger i sense alcohol: verdures o a la planxa. A les quatre surto cap al teatre. Quan hi arribo vaig directa al camerino i em preparo una infusió de gingebre i llimona. Em despullo, em poso una bata, em maquillen, ve la sastressa que cuida tot el vestuari de l'obra i em vesteix. Ser actriu és molt divertit, però també molt pesat perquè contínuament t'estàs canviant de roba! Mitja hora abans de començar la funció, a quarts de sis, ja sóc a l'escenari: hi passejo per dir trossos del text i així anar donant el to adequat a la veu. Quan falten vint minuts, el regidor, en Joan, em diu: "Rosa, obrim sala". Vol dir que els espectadors comencen a entrar. Llavors vaig darrere l'escenari, amb la Rosa Renom, i en un lloc gairebé a les fosques repasso el text en veu baixa i miro de relaxar la musculatura de la boca. Cinc minuts abans de començar ens reunim tots els de la companyia i ens agafem de les mans. No sempre passa, però avui segur que sí. Quan diuen "un minut!" vaig al lloc per on entraré a l'escenari, i estic sola i molt concentrada fins que comença la funció. Quan acaba sóc molt feliç. Avui encara més, perquè em vénen a veure els meus nebots Anna i Eduard. Quan marxin soparé i prendré una copeta de vi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT