Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Rosa Maria Calaf

Periodista incombustible, l'hem vist informant-nos des de qualsevol racó de món com a corresponsal de TVE

Em llevo i prenc un suc de llimona amb aigua calenta. Me'l bec amb una palleta perquè si no es fa malbé l'esmalt de les dents. M'acostumo a aixecar al voltant de les nou, no m'agrada matinar, però avui ho faré més d'hora perquè haig d'anar a COMRàdio. M'entrevisten a les 10. Després tornaré a casa perquè m'han de trucar a dos quarts de dotze de Radio Aragón. Resulta que vaig sortir en una llista de dones lliure i influents i volen entrevistar-me. A més, espero el fuster. Ha de venir a posar-me unes lleixes. Em falta espai per posar-hi llibres i arxivar papers. Quan sóc a Barcelona intento aprofitar per fer aquest tipus de coses. Després sortiré a dinar amb un bon amic de dret, la primera carrera que vaig estudiar. Fa mesos que no ens veiem perquè he estat a Sud-amèrica. Serà cap a les 3, sempre dino tard. Quan acabi tinc hora a les 16.30 a la perruqueria, la de Xavi Soteres, al carrer Ganduixer. Després ja aniré directe al teatre Goya. Hi dono una xerrada sobre periodisme i ètica. Em fa molta il·lusió perquè m'ho va demanar en Carles Canut, amb qui també vam estudiar dret plegats i que, com tothom sap, és actor. A les 8 començarà i és oberta al públic. Després suposo que anirem a sopar perquè en aquest país sempre acabem menjant. Vaig a dormir tard, a la nit no tinc mai són. Llegeixo, miro una mica la televisió, sobretot si enganxo que encara fan el porgrama d'en Buenafuente. A quarts de dues em posaré al llit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT