Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Rosa Regàs: Salvada pels llibres

Era rossa, alta i guapa entre la Gauche Divine i ha envellit deixant al temps marcar la seva empremta. Nena nudista a França i filla del pecat en l'Espanya fosca, va créixer salvatge contra la caritat de la misèria i un avi ogre.

Parla un català nu de maquillatge, que ignora l'excés normatiu. Haver-lo après als sis anys des del francès fa que no se'l senti pell. Tampoc ho és el castellà, però s'ha fet escriptora mamant d'aquesta teta literària.

Anar dient que sí a tots els reptes l'ha obligat a reinventar-se tants cops que de vegades li sembla que els seus amics morts els ha deixat xerrant a Bocaccio amb la noia de cames precioses que va ser ella.

Cada any fa un intensiu de juliol per alliberar-se del complex d'àvia absent. Però ni així pot fer vacances la mirada que converteix les coses petites en novel·les, i els estius de Llofriu en Abuela de verano .

S'ha llançat a escriure tard, sent massa editora perquè intentar-ho no fos una tortura. Dominar els trucs de l'ofici fa que ni ella tingui clar quina part d'èxit és estricte mèrit literari.

Com a articulista té el progressisme desinhibit que arriba a explicar el món amb teories conspiratives. És paradigma de tot el que el fatxa ibèric odia, incloent-hi el socialista.

En alguns comentaris que li deixen hi batega la passió amb què la Inquisició cremava bruixes i l'avi de més d'un futur ministre obligava a beure oli de ricí.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT