Publicitat
Publicitat

Ryan Hreljac: "Si canvies la vida a algú, li dónes força per a qualsevol fita"

Convençut El Ryan (Canadà, 1991) va impulsar amb sis anys el naixement d'una fundació que construeix pous i latrines en països pobres. Sentir-se útil als altres, diu, és una necessitat vital i no implica renúncies

Ryan Hreljac, amb només 21 anys, és l'ànima i l'ambaixador d'una fundació que porta el seu nom. La Ryan's Well Foundation es dedica a la construcció de pous per proveir d'aigua les zones més pobres de països en vies de desenvolupament. La seva tossuderia li va permetre implicar, quan tenia només sis anys, tot el seu entorn -família, amics i veïns- d'una petita població del Canadà en una fita: construir un pou a Uganda. Ara la fundació ja n'ha fet més de 700 en 16 països.

Suposo que sovint sents paraules d'admiració pel que has fet, tot i ser molt jove, però, qui és el Ryan que amb sis anys impulsa una fundació?

Sóc un noi de 21 anys que quan anava a l'escola primària es va quedar impactat en descobrir que hi havia gent que moria o patia malalties greus per falta d'aigua. A partir d'aquí, el que va passar és un cúmul de circumstàncies que no haurien sigut possibles sense la gent del meu voltant, que va donar suport al projecte. Ara, a banda de ser un voluntari més que treballa a la fundació, em preparo per al meu últim curs de relacions internacionals i ciències polítiques a la universitat King's College de Londres.

Parla'm dels inicis. Per què pous d'aigua i no una fundació per eradicar la fam, per exemple?

Tot parteix d'un simple projecte de l'escola primària que ens va encarregar la mestra. Ens va presentar una llista de coses que podíem finançar per ajudar països del Tercer Món: amb un cèntim compràvem un llapis, amb dos dòlars canadencs, una manta. A mi em va sobtar que aparegués un pou per 70 dòlars a la llista. No entenia què hi feia allà un pou!

El primer xoc amb la realitat d'un món desigual.

Sí. Recordo que la mestra ens va dir que hi havia gent que havia de caminar cinc quilòmetres per anar a buscar aigua potable. Ens va dir que era una distància equivalent a 5.000 passes. Jo no sabia comptar fins a cinc mil, però sí fins a deu, que eren les passes que hi havia des de l'aula fins a la font de l'escola. Això em va decidir a demanar als pares els 70 dòlars.

Com convenç un nen de sis anys un adult?

Primer reps el que ja et pots imaginar: un comentari com ara "Que bufó que ets" i ningú mou ni un dit. Però vaig ser molt persistent, vaig arribar a un acord per ajudar els pares a casa a canvi d'una paga. Vaig trigar quatre mesos a reunir 70 dòlars, i vaig acabar descobrint que, en realitat, un pou en costava 2.000.

Era impossible aconseguir tot sol tants diners rentant plats a casa, suposo.

Aquí neix d'alguna manera l'esperit de la fundació. Amb l'ajuda dels companys de classe, l'escola i la família vam mobilitzar molta gent del poble on vivia. Era gent corrent que, ara que miro enrere, va aconseguir coses extraordinàries. En un any vam aconseguir que es construís el primer pou a Uganda. Va ser a partir d'aquest èxit conjunt que es va crear la Ryan's Well Foundation, que ha aconseguit en 11 anys d'activitat fer més de 700 ponts i 900 latrines en zones de països en desenvolupament. Les persones beneficiades pels projectes engegats ja superen les 700.000. Ara mateix treballem a Uganda, Burkina Faso i Kènia.

¿En cap moment al llarg d'aquests anys t'has vist superat o t'has vist fent alguna cosa que, per edat, no et tocava?

No. He conegut molta gent, joves com jo amb idees i empenta i projectes. Cal entendre que llevar-se al matí i jugar a videojocs no està renyit amb poder aportar alguna cosa a la societat i ajudar els altres. El problema que pretenia solucionar als sis anys, com vaig anar veient, era molt més complicat del que em podia imaginar. De tota manera, si alguna cosa m'ha ensenyat tot això és que quan amb un petit gest canvies la vida a algú, li dónes alhora un poder i una gran força perquè pugui canviar les coses. I així qualsevol límit s'esvaeix i qualsevol fita és possible.

Una mena de cadena de solidaritat.

Exacte. En una de les primeres escoles d'Uganda on vam construir un pou es commemora cada 27 de juliol la posada en marxa d'aquesta infraestructura. Els alumnes tenen festa aquell dia, però no per anar a casa, sinó per treballar per a la comunitat i fer voluntariat. L'arrel de tot plegat és que si despertes el poder d'algú, ell pot actuar de la mateixa manera sobre altres.

¿Et planteges nous projectes similars en el futur?

Estic obert a qualsevol cosa. La fundació, tot i dur el meu nom, és la suma de molta gent voluntària que la fa tirar endavant. El temps proveirà noves idees.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT