Publicitat
Publicitat

Ryanair, algunes reflexions

Per al meu gust, el periodisme català es belluga, massa sovint, per simpaties i antipaties. Tendeix a personalitzar els temes, de manera que l'objectivitat es veu aprimada considerablement. En aquest sentit, honra la tan nostrada frase "més val caure en gràcia que ser graciós". Bé, el cas és que, n'ignoro les raons, l'empresa Ryanair mai ha tingut les simpaties dels nostres mitjans de comunicació. És injust. I, com que crec que Ryanair ha estat una empresa útil, voldria argumentar la meva posició.

Preus. Si no fos per les companyies d'aviació low cost els preus continuarien sent exageradament alts. Quan vaig començar a anar a París habitualment per feina, el bitllet em costava 100.000 pessetes de l'època (fa gairebé vint-i-cinc anys!). Sense alternativa. En aquells temps envejàvem els preus dels vols interns dels Estats Units. Avui són ells els que ens els envegen. La millora ha estat, doncs, un fet real.

Destinacions. Les companyies low cost han ajudat a augmentar la capil·laritat del sistema de transport europeu. Avui estem connectats amb poblacions que mai haguérem somiat mentre operava Iberia, o qualsevol de les companyies estatals que hi havia a Europa. I és aquí on entrem en matèria. Sense Ryanair, l'aeroport de Girona mai hauria fet res de res. I el de Reus, encara menys. Eren aeroports fantasma que justificaven l'existència d'Aena com a empresa d'interès "nacional": " Si alguien no da cobertura a provincias, el mercado no lo hará ". S'ha demostrat que no era un problema de mercat (com massa sovint s'addueix), sinó d'una regulació dolenta.

Mercat. Ryanair torna a estar al punt de mira perquè belluga vols de Girona i de Reus cap a Barcelona. Pregunta: és que Ryanair no pot muntar els vols on vulgui? Aquest és un país que odia la llibertat de mercat fins a uns límits estúpids. Preguntin al bacallaner del seu barri si l'administració pública li ha de dir on ha de muntar la botiga. Ryanair fa amb els seus vols el que li convé. I si, ara, li convé Barcelona més que no pas Girona o Reus, doncs els belluga. Quin problema hi ha?

Subvencions. A veure si ens aclarim. Es diu que a Ryanair se li han donat subvencions. I què esperaven? Si jo vull marxar d'un lloc perquè em surt a compte instal·lar el meu negoci a una altra banda i tu no vols que marxi, alguna cosa m'hauràs de donar a canvi, no? Un aspecte molt diferent és que aquests diners els hauria de desembutxacar el sector turístic i no pas l'administració. On s'és vist que la Generalitat hagi de donar set milions d'euros dels contribuents a Ryanair? Si interessa tant que es quedi a Girona o a Reus, doncs que les organitzacions empresarials de la zona arrepleguin els diners i els paguin a Ryanair. Ja els vaig advertir que el nostre teixit turístic empresarial és de paper de fumar (per no escriure un qualificatiu més gruixut). Aquests sí que viuen de la bicoca pública. No pas Ryanair. No s'equivoquin. Quan la Generalitat dóna diners a Ryanair està subvencionant indirectament els "empresaris" turístics de la zona. I punt.

Política. Els polítics ara acusen Ryanair de fer-los xantatge. La posició no pot ser més ridícula. Si els nostres fantàstics polítics a Madrid haguessin aconseguit el traspàs dels aeroports catalans (que ni això van aconseguir!), ara la Generalitat s'asseuria amb Ryanair per discutir sobre la planificació del transport aeri a Catalunya. El rol del nostre Govern és, en aquest afer, marginal. La d'aquell que, des de fora estant, va donant almoines. I sense diners. Lamentable.

Iberia. Quan jo entro a www.ryanair.com (aquesta empresa estrangerota), la pantalla està en català per defecte. Quan accedeixo a www.vueling.com (aquesta catalaníssima empresa d'Iberia) la pantalla està en castellà per defecte. Amb això vull caricaturitzar l'estupidesa dels conceptes "els nostres" i "els altres". Amb l'ajut de l'" empresariado catalán " es va muntar el hub de Madrid, i amb l'ajut de l'" empresariado catalán " Iberia ha tornat al Prat per la porta del darrere i per campar-hi com si fos a cal sogre. Ara sota la marca Vueling (per cert, amb aquest nom, sembla que el propietari sigui Manolo el del Bombo). El periodisme català, abans de criticar permanentment Ryanair, hauria d'analitzar com va anar la història de Clickair i de Vueling, i publicar un dossier d'investigació. Aquests sí que s'han beneficiat de tots els favors i privilegis polítics. Dels de Madrid, esclar. Que són els que compten.

Amb Ryanair, com amb tants altres temes, errem el tret. A voltes em pregunto si per ser català és obligatori, abans, ser una mica burro. Sempre disparem contra qui no toca. Mentrestant, el nostre enemic, des de la barrera, va aplaudint en observar, divertit, com nosaltres ensopeguem una vegada i una altra amb els cordons de les sabates. Tots hauríem de preguntar-nos per què el rol que ha jugat, i juga, Ryanair a Catalunya no ha estat capaç de ser desenvolupat per una empresa catalana.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT