Publicitat
Publicitat

Sade a la Complutense

Sabem per Kafka que l'acusació fa el crim i que el càstig dibuixa retrospectivament la culpa. Fa uns dies el diari ABC presentava com a "salvatges i depravats" el grup d'estudiants que haurien "irromput al temple de la Universitat Complutense". "Un nombrós grup de nois i noies" haurien entrat a la capella i "després de llegir en veu alta les seves crítiques contra l'Església Catòlica i proferir insults contra el clergat, diverses joves, envoltant l'altar, es van despullar de cintura cap amunt entre els aplaudiments i l'alegria de la resta de gamberros. Una alumna d'econòmiques que pregava a l'església explica que dues de les gamberres , ja sense roba, "van fer ostentació de la seva tendència homosexual'". L'acció, qualificada de "profanació" per l'Arquebisbat de Madrid i denunciada pel col·lectiu d'extrema dreta Manos Limpias, podria ser jutjada com a assalt contra un lloc de culte i podria suposar l'expulsió parcial o total de la universitat, i condemnes de sis mesos a sis anys de presó, segons el Codi Penal.

Després del que ha passat a Somosaguas, cal recordar, com a preàmbul d'una possible discussió legal o ètica dels fets i abans que la construcció mediàtica guanyi la batalla de la memòria, el nom d'un convicte il·lustre. Em refereixo al marquès de Sade. Alguns em titllaran d'imprudent per evocar Sade com a referència possible per a un judici que ja s'anuncia prou conflictiu. El temor de portar Sade fins a la capella de la Complutense sorgeix precisament del desconeixement dels motius que han construït el seu mite. Sade va ser empresonat per primer cop el 1763 quan tenia només 23 anys, i acabaria passant els trenta anys següents en diferents garjoles. El crim imputat a Sade hauria estat considerat tan espantós que ni tan sols el pas d'un règim monàrquic a una democràcia, auspiciat per la Revolució Francesa, hauria aconseguit alliberar-lo. Sade va ser empresonat per "orgia i blasfèmia". Se'l va acusar d'haver-se "manualitzat" (aquesta era la paraula de l'època) fins a ejacular sobre un calis mentre la prostituta Jeannse Testard li flagelava l'esquena i un servent el penetrava analment; després hauria introduït dues hòsties a la vagina de Jeanne, i per últim l'hauria obligat a orinar, sense èxit, sobre dos Crists d'ivori. Sade mai va ferir o va matar ningú, com sovint s'ha pretès, i els seus "crims de l'amor" van existir únicament en el terreny literari. Tot i que alliberat durant els anys en què la separació de poders estatals i eclesiàstics es va fer efectiva, Sade va ser arrestat de nou el 1801 quan el Cònsul de Napoleó va firmar una reconciliació de França amb el Papat. Els seus llibres van ser confiscats i cremats, el marquès va ser tancat primer a Bicêtre (coneguda com "la pitjor de les presons", on es tancava "sifilítics, homosexuals, pobres i rodamóns") i traslladat després al psiquiàtric-presó de Chareton, on Sade aconsegueix, abans de morir, muntar les seves obres de teatre amb els presoners com a actors i públic.

Sade va ser un presoner politicosexual i el seu crim va ser posar en qüestió a través de la seva pràctica literària i teatral el poder de l'Església i de l'Estat i la seva definició de la sexualitat. Va ser la combinació de la crítica al poder religiós i la teatralització pública de la sexualitat sodomita i flagel·lant, contràries a la definició d'aquesta com a pràctica reproductiva, el que va fer que les autoritats civils i eclesiàstiques es posessin d'acord per mantenir Sade tancat amb pany i forrellat fins que va morir el 1814.

Els estudiants de la Complutense que van entrar a la capella de Somosaguas formen part d'aquesta llarga tradició performativa de crítica al poder i a la seva capacitat per excloure certs cossos de l'espai públic (dones, sodomites, homosexuals, transsexuals o estrangers) que, inaugurada per Sade, s'estén fins als nostres gloriosos Ocaña i Nazario, passant pels grups feministes de Judy Chicago, Myriam Saphiro, Faith Wilding o Suzanne Lacy, per WITCH, per les Lesbian Avangers, col·lectius de lluita contra la sida, Act Up, Radical Furies o las Yegüas de la Apocalipsis, per les bolivianes Mujeres Creando o per les activistes postporno Annie Sprinkle, Beth Stephens, Diana Pornoterrorista i PostOp, entre molts altres.

L'acció de Somosaguas no és "salvatge", ja que, com va indicar el capellà, "no havien destrossat res", sinó performativa, és a dir, teatralitza dins l'espai de la capella, a través de l'ús del cos i de la paraula, la violència i l'exclusió generada pel discurs de l'Església Catòlica, que segueix considerant les dones com a cossos al servei de la reproducció i els homosexuals i transsexuals com a "malalts" i "desviats". Així, per exemple, les creus gamades dibuixades sobre el pit dels estudiants i les fotos de Benet XVI que van utilitzar denuncien l'afecció de l'actual Papa pels grups antisemites, els mocadors que duien feien referència al grup lesbic feminista Lavander Menace, que va fer del morat el color de l'orgull social i polític de les lesbianes:, la nuesa i els petons van fer públicament visible la sexualitat femenina, gai i lesbiana, objecte de discriminació i escarni en el discurs del Vaticà.

Dos segles després de Sade, sembla urgent reclamar la separació dels poders eclesiàstics i estatals, i la redefinició de l'esfera pública com un espai aconfessional en què siguin possibles la crítica i el debat sobre els diversos dogmes religiosos.

La universitat, com a espai de producció del saber col·lectiu, hauria de ser el primer model d'esfera pública democràtica laica, i les seves capelles substituïdes per assemblees i teatres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT