31/08/2012

Salut ha hagut de driblar l'Estat per poder atendre a tothom

2 min

La política dissenyada pel Govern per garantir l'atenció sanitària a totes les persones que viuen a Catalunya, tinguin o no papers, és una prova exemplar dels equilibris que toca fer quan no es pot exercir del tot la política en qüestions claus, com la salut. Els sensepapers rebran atenció als nostres centres. El conseller de Salut ho ha confirmat i aquesta és la decisió que toca subratllar, perquè respon a un model de país que vol que tots els que hi viuen tinguin garantida l'educació i la salut, com a pilars bàsics de cohesió i convivència. Ara bé, per esquivar el decret del govern Rajoy que ha deixat els sensepapers sense atenció de salut pública, Boi Ruiz ha hagut de filar prim.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Així, per evitar que des de Madrid es pogués acusar Catalunya d'incompliment del decret, s'han instaurat unes targetes sanitàries amb condicions d'empadronament mínim i renda màxima. Però, per poder implantar aquesta targeta específica, d'entrada hi haurà un daltabaix, perquè entre els 600.000 usuaris que mai han estat assegurats i que de moment perden la targeta, només uns 180.000 són ciutadans sense papers. La resta són catalans amb ocupacions diverses que mai no han cotitzat. Aquests, afectats de retruc per la mesura, hauran d'anar a la Seguretat Social per demostrar que a ells no els afecta. Són casos que se solucionaran, però que generaran burocràcia, alguns costos i una pèrdua de temps. Aquest són els danys col·laterals que comporta el fet que Catalunya no pugui dir: nosaltres atenem totes les persones que viuen aquí, tinguin o no papers, perquè és una qüestió de dignitat, de salut pública i de model social.

Malgrat que Catalunya té totes les competències de salut i també n'assumeix la despesa, no pot fer la política que s'ajusta a les seves prioritats. Aquesta targeta, conseqüència de la voluntat política de driblar un decret injust socialment, és un exemple que l'autogovern sovint genera més dependència que autonomia.

stats