Salvador Sunyer

M'aixecaré a les nou i esmorzaré mentre llegeixo els diaris al bar de tota la vida. Després de dos cafès amb llet agafaré la moto i aniré cap a l'oficina. El primer que faré serà repassar com ha anat el cap de setmana del Festival. Després miraré com van les funcions. Veurem quines han tingut més èxit, per tal de programar-ne més, i també les que no s'acaben d'omplir per poder-hi fer alguna cosa. Amb el departament de comunicació ens posarem en contacte amb universitats, escoles i associacions, en funció de l'espectacle, i planificarem com anirà la publicitat i la promoció a través dels mitjans tradicionals i dels 2.0. Jo sóc un antiquat però els mitjans digitals són molt importants, no només per atraure més gent, sinó perquè tothom pugui viure més el festival. A més, és una bona eina per saber el que no funciona i corregir-ho, ja que l'anonimat permet que la gent s'esbravi i que digui el que pensa. A mig matí faré un repàs a la part tècnica dels espectacles i també alguna entrevista. En acabat aniré cap a casa a dinar amb els fills. Sempre cuino per als nens, i això que n'he tingut cinc! A les quatre aniré a rebre i saludar els actors que s'enfrontaran al combat de dramaturgs. Els primers seran Pau Miró i Llàtzer Moix. Tots els participants han escollit prèviament un text que els ha canviat la vida, però no coneixeran quin els toca fins que arribin aquí. A la tarda aniré a la inauguració del Théâtre de l'Archipel de Perpinyà, amb el qual col·laborem habitualment. Si torno aviat, faré un gintònic amb els actors i directors mentre xerrem una mica. Quan arribi a casa llegiré una estona i bona nit i tapa't!