Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Sánchez-Camacho, 'corasón loco'

Tots dormim molt més tranquils d'ençà que la sucursal del PP al País de les Meravelles ja no es diu PP de Catalunya, sinó PP Català. És una petita passa per a Alícia Sánchez-Camacho, però una gran passa per a la humanitat. Per acabar d'arrodonir el tema, el partit de la senyora Camacho ha incorporat una petita senyera al lateral inferior esquerre del seu logo, com un que diu: "Aquí, per catalans, nosaltres mateixos". Com que encara els queda espai, gosem suggerir des d'aquí que el logo del PP incorpori algun altre signe de catalanitat profunda: per exemple, no costaria res fer que la gavina dugués, garfida entre les urpes, una botifarra de Vic (blanca o negra, aquesta és una qüestió que deixaríem al bon criteri del senyor García Albiol).

Sigui com vulgui, aquests dies hem vist com el PP de Catalunya (perdó: català) tornava a assajar un dels seus famosos girs catalanistes, però amb la novetat de voler fer veure que no es tractava de cap gir catalanista. Segons la lideresa Sánchez-Camacho no hi ha necessitat de fer cap gir, sinó que el seu partit, com qualsevol partit amb una mica de prestigi, té dues ànimes, que es troben (això sí) en modèlica harmonia, com les xacres del monjo budista del programa d'en Gaspar Hernàndez. Concretament es tracta d'una ànima catalana (la de la senyera i la botifarra) i una ànima espanyola (tal com l'entenia el difunt president d'honor Fraga Iribarne). O, el que ve a ser el mateix, una ànima catalanista i una altra d'espanyolista. I aquesta és la part de la història que ens fa tornar al gran Antonio Machín: " Yo no puedo comprender / cómo se pueden querer / dos mujeres a la vez / y no estar loco. / Merezco una explicación / porque es imposible / seguir con las dos ".

No hi ha res de dolent en ser espanyolista, ans al contrari: és una opció que de cada dia té més futur, com els cursos a distància de la CEAC. I, a més, no cal dir-ho, és irreprotxablement legítima des del punt de vista democràtic. Vostè té tot el dret de creure que Espanya és una unitat de destí en l'universal, que es remunta fins al Big Bang i es projecta cap a un futur esplendorós que mai de la vida s'hauria de veure ennegrit pels nefastos particularismes de les regions díscoles de Catalunya i el País Basc. Vostè té fins i tot el dret de creure que el que ens cal per sortir de la crisi és més Espanya, i que la culpa de la situació econòmica la tenen les miserables autonomies.

El que vostè no pot fer, però, és presentar-se com a espanyolista i catalanista al mateix temps, perquè això és un contrasentit. De la mateixa manera que no es pot presentar com a defensor dels drets dels immigrants i, simultàniament, exigir que els expulsin massivament del nostre territori. És cert que el deure de qualsevol partit és ocupar tot l'espai ideològic possible, però entre això i anar pel món proferint bajanades, hi va un pas com el que diuen que va anunciar Franco: "Con el gobierno anterior España se encontraba al borde del abismo, y con nosotros ha dado un paso adelante" .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT