Santa Anna, parròquia i refugi

ENTRO A LA parròquia de Santa Anna, a tocar de la plaça Catalunya de Barcelona. A la nau principal hi ha alguns bancs habilitats com a llits, i algunes capelles s’han convertit en dormitoris per a persones sense sostre. Hi arriba gent amb aigua, menjar, mantes o matalassos. D’altres cuinen, netegen o fan companyia. S’hi respira la pau del confort modest d’un refugi. Parlo amb la Viqui Molins, la teresiana que fa de cap de premsa a les hores que li queden lliures després d’ocupar-se d’un pis d’acollida i d’anar a les presons: “Això no és beneficència. Aquí hi pot entrar tothom a fer un cafè, i alguns, a més a més, es queden a dormir. És un temple, sí, però les persones també som temples de Déu. Per cert, pots dir que falta sabó, dentífric i paper de cuina?”