Santi Balmes
És el cantant del grup pop rock indie Love of Lesbian, un conjunt que va omplir la Razzmatazz ahir, ho farà avui i també demà Tenim el costum d e llançar-nos al públic i l'altre dia vaig caure al buit, així que no em puc ni moure. No és la millor manera de fer els tres últims concerts de gira, però ho faré tan bé com pugui. Per tant em costarà llevar-me, m'enroscaré el cap i intentaré sortir del llit. Jo sóc nocturn, però la posició no em deixa dormir gaire. Esmorzaré calmants, iogurt líquid de pinya i tortas de aceite, d'aquelles amb sucre. M'encanten aquesta mena de coques. Serà per tortas ... Després llegiré Sunset Park , de Paul Auster, fins que em quedi adormit. Llavors m'asseuré en una cadira, amb un coixí en posició d'alumne avorrit, i m'hi estaré fins a l'hora de dinar. Serà quan marxaré de casa. Hi ha coses que no et vols perdre, i si surto el carrer em semblarà que estic millor. Dinaré amb el grup, en un bon lloc, perquè nosaltres som de fer gira gastronòmica paral·lela a la nostra i, en acabat, farem les proves de so. Hem de fer-les cada dia perquè vénen convidats a cadascun dels tres concerts. No n'hi haurà cap d'igual. A mi m'anirà bé que hi hagi més gent dalt l'escenari entrant i sortint. Després buscaré un racó per estar tranquil i autohipnotitzar-me per fer-me passar els nervis. Els dies de concert són d'ermità, et reserves per donar-ho tot a dalt l'escenari. Després ens reunirem amb el grup, repassarem el concert, i farem equip. Finalment esperarem els dos llargs minuts de música instrumental abans de sortir a l'escenari. És un moment d'eufòria.
