Publicitat
Publicitat

Santi Millán: "Jo sóc el caos"

43 anys. Actor encasellat, diu ell. Intenta ser puntual però hi ha dies que no se'n surt. És bon paio i es nota. Actor, xòuman, còmic i ara esportista de grans reptes: triatlons i Titan Deserts. A ell, però, li hauria agradat ser Bono d'U2. Bé, potser una mica més alt.

Si no sona el telèfon, és ell: el Santi. Impossible parlar-hi abans de l'entrevista. Trucades creuades, missatges perduts. Difícil al telèfon, fàcil al directe. Som dins d'un hotel que respira guerra: ¿Hauries volgut ser una estrella de rock? Em falta l'actitud: jo no sóc de destrossar hotels ni tirar mobles per la finestra. Tinc una actitud més catalana d'esperar a sota a veure què cau. Tampoc ets de drogues? No. Les he provat de tots colors però no porto bé el descontrol. Quan temps fa que no beus? 20 anys: no me n'agrada ni el gust ni l'efecte. ¿Què demanes quan surts? Després de dues coca-coles, arriba el moment del suc de préssec, o de pinya. Depèn.

CAP I COS. El Santi és més de cap que de cos: sempre al control. No ha jugat amb foc, però s'ha cremat: Falta d'experiència. És optimista i poc ambiciós. I dóna una imatge de poca serietat. ¿Ets tot el contrari del que representes? Sí, totalment. ¿La culpa la té el Paco? Sí: aquell paio descerebrat i vividor. Ja fa 13 anys d'allò. ¿Fa por no superar mai aquell fenomen? Sí: és com aquell grup de música que viu d'un hit . Però estic content: va ser un moment únic. ¿El millor? Segurament sí. Després d'un fenomen així, tot té un gust descafeïnat.

PRIMER I SEGON. De col·laborador estrella a líder de late night shows : ¿Ets més bon segon que primer? Sí: és més complicat estructurar un programa que desestructurar-lo. Jo sóc més bo aportant caos. ¿A casa també? Sí: la dona estructura i jo obeeixo. Com ets com a pare? Bé. Pausa. Carinyós. Pausa. ¿Te n'ocupes? Sí. Pausa. Hi ha dies que els tiraria per la finestra, però com que no tinc una actitud de tirar coses per la finestra, sinó més aviat d'esperar-les a sota, encara no ho he fet.

HUMOR I SERIETAT. Seguim sense pausa. ¿Tot t'ho agafes amb sentit de l'humor? Sí: és una eina vital. Molts còmics us poseu seriosos amb l'edat. Per què? La gent identifica l'humor amb una cosa poc seriosa, i arriba un moment que com a professional vols demostrar que pots fer més coses. ¿Per quin moment passes ara artísticament? Estic en un moment de transició: de jove ja no dono, i de pare tampoc m'hi veig. ¿Et sens en terra de ningú? Sí. Però vitalment estic en un dels millors moments: faig el que vull.

COMÈDIA I EXS. El Santi es pren l'humor amb molta serietat i prefereix estar sol que envoltat de persones: ¿La gent, ni al telèfon? No. Associo el telèfon a marrons: vaig tenir el primer mòbil l'any 94 i cada cop que sonava era un drama. ¿Una ex? Sí. Em va quedar gravat. I des de llavors, no suporto ni tan sols sentir-lo sonar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT