22/02/2011

Sastreria Electoral (fatxa)

2 min

Que finalment el descominal senyor Camps hagi decidit tirar pel dret i tancar TV3 al País Valencià no ens hauria de venir gaire de nou, atès el gust del president de la Generalitat del Sud pels vestits a mida. Estem davant d'una feina -no gaire fina, segurament, però sens dubte eficaç- de sastreria electoral: a Camps perme tre que TV3 es vegi amb normalitat al País Valencià no li pren cap vot, però apagar-ne el senyal n'hi aporta un grapat. Encara que també és cert que això no ho explica tot.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

I és que aquest és un cas en què la conveniència se suma a l'apetència, o la fam a les ganes de menjar. Vaja, que als dirigents del PP valencià tancar TV3 no tan sols els interessa electoralment, sinó que els produeix plaer. Per dir-ho en dolce stil nuovo , els posa burros. De fet, TV3 sempre ha estat un obscur i prominent objecte de desig per a l'extrema dreta anticatalanista, i no només en terres valencianes: a Mallorca el repetidor de TV3 va patir un atemptat l'any 1989 a mans de Jaime Martorell, un històric activista ultra que va calar foc a l'aparell, empès per la total convicció que calia impedir com fos l'arribada a les Illes d'aquella televisió diabòlica. De fet, quan després es va veure acusat i jutjat per un delicte de terrorisme, Martorell, del tot perplex, no feia més que repetir que el que ell havia fet era atacar "la televisió dels terroristes".

Retrec aquest episodi perquè les idees de l'il·lustrat senyor Martorell sobre TV3 són les que encara dominen dins el PP del País Valencià (i actualment, tot sigui dit, també dins el de Balears). Amb una diferència notòria, i és que Martorell només era el líder de quatre gats ultramuntans, mentre que Camps (que, per cert, físicament cada dia s'assembla més al Loco Carioco) és el president de tots els valencians: fins i tot -encara que li pesi- dels que miren TV3. Però també és l'imminent candidat a la reelecció: i no té cap inconvenient a presentar-se (per fer servir l'expressió encunyada per la web Mallorca Progrés) com el candidat que somiava amb un misto i un bidó de benzina (lingüística). Al vell estil dels Martorells, Sentandreus i altres mòmies del neofeixisme recalcitrant. I amb la benedicció de la seu del carrer Génova de Madrid, on, mentre es guanyin eleccions, no posaran cap pega al xou de l'exaltació anticatalana. Ben al revés, els totalitaris i els antidemocràtics serem, si de cas, aquells a qui tot això no ens acaba de semblar gaire correcte.

Enmig d'aquest merder, llegesc que benemèrits i indignats amics valencians, com Isabel-Clara Simó i -sobretot- Eliseu Climent, esperen alguna reacció "contundent" des de Catalunya. M'encantaria equivocar-me, però em sembla molt que poden esperar asseguts.I que, en cas que tal reacció es produís, als peperos els entraria per una orella i els sortiria per l'altra. L'Estat de les autonomies és una cosa que vam deixar que se'ns fessin a sobre, i aquestes en són les conseqüències. I ara diuen que encara ens tracten massa bé. Preparem-nos, que riurem.

stats