Els cromos: Sastreria Queralt, Pilar Juncosa, Josep Vilarasau

Sastreria Queralt Joan Miró tenia fama de dandi entre els seus amics bohemis parisencs perquè sempre anava de vint-i-un botó. A partir del 1954, tots els seus vestits els feia fer a la sastreria Queralt de Reus, encara oberta, on va anar per recomanació del seu amic barreter Joan Prats. Es va vestir a Queralt durant 33 anys .

Pilar Juncosa Tot i la seva admiració pels poetes i músics, Miró no apreciava gaire els intel·lectuals i teòrics. L'hi manifestava al seu amic Sebastià Gasch en les cartes que li escrivia. "Lluny tant aquí com a París dels intel·lectuals, tan cretinitzats arreu del món", li deia el 1932. Uns anys abans li descrivia la seva promesa, Pilar Juncosa, amb aquestes paraules: "És la noia més formosa i més dolça del món i sense màcula d'intel·lectualitat". Cal dir que poc abans havia tingut molt mala experiència amb una altra Pilar, dominant i intel·lectual.

Josep Vilarasau L'exdirector general de La Caixa va ser l'artífex que el símbol de l'entitat fos una estrella mironiana. El logotip el va fer l'empresa americana Landor, que després de moltes proves va presentar una estrella amb vuit puntes i dos punts inspirada en l'obra de Miró. Van convèncer l'artista perquè fes l'obra, però va fer l'estrella de cinc puntes. "Al principi ens agradava més el disseny de Landor", reconeixia Vilarasau en la presentació del llibre Biografia d'una es trella .