Publicitat
Publicitat

Sebas Martín: "Dedicar-se a fer còmics d'autor és ruïnós i suïcida"

ExpansiuÉs un clàssic del còmic gai gràcies a la sèrie 'Estoy en ello'. En un món de la historieta superpoblat de divos, ha fet de la seva naturalitat marca de la casa. A més, sempre ha lluitat contra la discriminació a cop... de llapis

Quedem amb Sebas Martín (Barcelona, 1961) a la terrassa del Tío Che, una orxateria emblemàtica del Poblenou de Barcelona, el seu barri i l'escenari dels seus còmics. L'últim es titula Kedada (La Cúpula Ediciones) i està protagonitzat per bears (gais peluts amb barba i panxuts). Arriba aclaparat perquè diu que ha triat la pitjor època per fer obres a casa. "No sé si sobreviuré als paletes", confessa minuts després amb un got de granissat de cafè entre les mans.

Hi ha moltes etiquetes al món gai més festiu.

Al món hetero també hi ha una gran quantitat de tribus urbanes, però la gent ho veu normal i no en parla. Però és veritat que en el cas dels gais hi ha moltes tendències, que en el fons són maneres diferents de veure la vida. Hi ha els bears , les top models , les petites -gent gran que els agrada anar vestits de joves-, els alternatius , que es mouen per Ciutat Vella i porten ulleres de pasta i roba de segona mà caríssima perquè tots són de casa bona...

Els teus còmics sempre s'ambienten a Barcelona, una ciutat que ara es ven turísticament com la capital gai del Mediterrani.

Quan vaig començar a fer novel·les gràfiques Barcelona encara no estava de moda en el món gai, però ara sí. Em sembla lògic, perquè sempre ha estat una ciutat avançada i oberta de ment.

A vegades el còmic gai s'ha utilitzat pels lectors gairebé com un substitutiu però ara té un fort competidor, internet.

Als meus còmics hi ha sexe explícit, però mai supera un 25% del total. Intento que la gent no identifiqui el còmic gai i el còmic pornogràfic: això és un prejudici inadmissible que arrosseguem des de sempre. Per exemple, fa uns anys jo treballava en un festival de cinema gai i lèsbic que no tenia res a veure amb la pornografia. Malgrat això, una de les preguntes recurrents era si no ens feia ombra -per coincidència de dates- l'antic Festival Eròtic de Barcelona. Doncs mira... ens feia la mateixa competència que el mercat de la Boqueria, perquè no tenien res a veure.

Les teves històries no són autobiogràfiques però t'inspires en experiències personals, oi?

Com qualsevol autor, i això té un perill: els meus amics m'expliquen cada vegada menys coses, tot i que sempre canvio les històries reals que m'inspiren barrejant dues anècdotes, canviant els noms...

Dedicar-se ara al còmic d'autor és arriscat, no?

És ruïnós, suïcida. Jo he treballat de tot, he fet des de teleoperador fins a provar sort -sense gaire èxit- en el món del relax amb final feliç. Però estic acostumat a les dificultats: al començament quan li deia a algú que em dedicava al còmic em preguntava: però de què treballes realment?

També has fet una campanya contra l'homofòbia a la policia.

Va ser una experiència molt bona. La campanya me la va encarregar Gaylespol, l'Associació de Policies Gais i Lesbianes, per a una trobada internacional d'aquest col·lectiu que es va celebrar a Catalunya. Vaig fer uns pòsters enormes que es van penjar a les comissaries de diferents cossos de policia de l'Estat, fins i tot a les de la Guàrdia Civil.

I quins projectes tens ara?

Ara estic fent la quarta part de la sèrie Estoy en ello , en què recuperaré alguns personatges de la tercera entrega, Los chulos pasan pero las hermanas quedan . També estic preparant un receptari per a bears . Són receptes pròpies o que m'han donat cuiners il·lustrades amb acudits. Qui les faci, tot i que són molt senzilles, quedarà com un senyor i en un temps rècord.

Me'n poses un exemple?

Gambes amb carxofes. Tots els ingredients són congelats, però la gràcia és desfer-te dels embolcalls i dir que tot és fresquíssim.

¿Les retallades en el món de la cultura afecten també els autors de còmic?

Molt. Abans rebia ofertes d'associacions que volien divulgar la seva tasca en format de còmic i aquests encàrrecs s'han aturat. També donava conferències sobre comunicació i còmic gai a universitats, però ara tenen un pressupost justet i ja no és possible.

Aquest any ens ha deixat el combatiu Josep Maria Berenguer, el pare del còmic underground a casa nostra i el teu editor a La Cúpula.

Va publicar tot el que ningú s'atrevia a publicar: autors com Robert Crumb, Daniel Clowes... Sempre trobarem a faltar a un editor tan valent com ell.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT