Publicitat
Publicitat

712 alcaldes, causa general

Algú pot imaginar un país democràtic en què el fiscal en cap encausi d’una tacada el 75% dels alcaldes d’aquest mateix país, i que ho faci perquè aquests alcaldes hagin anunciat la seva disposició a permetre la celebració d’un referèndum d’autodeterminació? Sí, si el fiscal actua a les ordres d’un govern repressor i es diu José Manuel Maza. Al mes de maig, Maza va ser reprovat al Congrés de Diputats per tots els grups de l’oposició a causa de la seva actuació descaradament parcial a favor del PP en el cas Lezo, una de les múltiples carpetes de corrupció que el partit que governa Espanya té obertes als jutjats. Maza també va ser l’autor intel·lectual i institucional del nomenament de Manuel Moix com a fiscal en cap d’Anticorrupció, que va haver de dimitir mesos després en descobrir-se que era un defraudador fiscal amb societat panamenya inclosa, un escàndol que lògicament també hauria d’haver comportat la dimissió del mateix Maza i del president Rajoy. Maza és el fiscal en cap que el PP necessitava, després que Eduardo Torres-Dulce i Consuelo Madrigal no s’adaptessin prou bé a les seves exigències. I no precisament pel seu perfil progressista, sobretot en el cas de Madrigal, que no tenia inconvenient a proclamar que la llibertat no feia lliures les persones sinó que ho feia la llei; ni a prohibir a tots els jutjats d’Espanya col·laborar en una investigació sobre els crims del franquisme. Però ni amb això el PP en tenia prou.

Necessitaven un esbirro com Maza, que no espera ordres del govern sinó que s’hi anticipa i afina els desitjos més obscurs dels seus amos. Tota la ràbia que acumula el PP contra les llibertats ciutadanes, aquesta ràbia que els impedeix condemnar el franquisme del qual provenen, esclata de moment en aquesta erupció de totalitarisme: 712 alcaldes sota setge judicial, amb l’únic objectiu d’estendre la por entre la ciutadania. Com explicava ahir l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, els batlles investigats es varen assabentar del fet per la premsa, que ho esbombava molt abans que a ells els arribés cap notificació. Vol dir que s’ha buscat l’impacte mediàtic fos com fos, a expenses de totes les garanties procedimentals que s’han d’exigir a una actuació fiscal tan insòlita com aquesta. Només s’ha buscat pressionar els ciutadans i infondre’ls por, i per això s’ha escollit la instància política i administrativa que els és més pròxima, és a dir, els alcaldes o alcaldesses de les poblacions. Si el teu alcalde rep, tu pots ser el següent, és el missatge. No debades la notícia saltava perfectament sincronitzada amb un advertiment de Rajoy directament adreçat als ciutadans: negueu-vos a formar part de cap mesa electoral pel referèndum o sereu perseguits per la justícia. El xantatge va arribar, doncs, simultàniament des de dues màximes autoritats, la judicial i la política, adreçat a tota la població catalana (i a tota la població espanyola, que també hauria de comprendre que té aquí un greu motiu de preocupació). D’això se’n diu una causa general, i és inacceptable en democràcia.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT