Cs contra el rei en Jaume
És curiós que una de les especialitats de Cs sigui la denúncia del que anomenen fractura o divisió social, però que invariablement les manifestacions més agres de conflicte es produeixin allà on s’instal·la el partit taronja. Enguany a Palma, durant la tradicional ofrena floral que el 31 de desembre (ara Festa de l’Estendard i també Diada de Mallorca) es fa a l’estàtua de Jaume I, en commemoració de la data de l’entrada del rei i les seves tropes a la ciutat l’any 1229, varen brotar un grup de manifestants espanyolistes disposats a buscar gresca amb els catalanistes i/o independentistes. La cosa no va passar de l’enfrontament verbal (amb les també ja tradicionals efusions anals dels partidaris de la unitat d’Espanya: “con esta bandera me limpio el culo”, etcètera), però la manifestació escassament cívica comptava amb l’anuència i la participació de la delegació de Cs a les Balears. El partit també ha demanat la retirada de subvencions i l’obertura d’expedients judicials contra l’Obra Cultural Balear, que en la nit dels seus premis, celebrada dos dies abans, en va concedir un a Jordi Sànchez i a Jordi Cuixart i va demanar l’alliberament dels presos polítics.
Cs es prepara per desplegar a les Balears la mateixa estratègia que a Catalunya, la creació de conflictes civils artificials, pensant que potser així poden d’alguna manera reproduir els resultats de la candidatura d’Inés Arrimadas. El trànsit del catalanisme de centreesquerra del PSC de Pasqual Maragall a l’extrema dreta dels Cs d’Albert Rivera pot semblar complicat i fins i tot tortuós, però alguns el varen dur a terme amb una naturalitat realment desconcertant. Xavier Pericay el va fer, aquest trànsit, endut pel ressentiment i l’oportunisme més estrictes, i és així que ara exerceix de líder de la formació a les Balears, fent discursos i declaracions en un article salat d’allò més còmic (Pericay, de formació, és filòleg) per mirar de fer oblidar, cal suposar, el seu origen barceloní. Sigui com vulgui, la seva missió consisteix a trasplantar a les Balears el model de nacionalisme crispat i crispador que ha desenvolupat el partit a Catalunya i, últimament, també a Espanya, i és així que Pericay s’aplica a denunciar l’adoctrinament en l’odi contra Espanya que, segons ell, es perpetra a les escoles illenques. Un adoctrinament que, tot sigui dit, deu ser un desastre, vistos els resultats.
És possible que Pericay i la seva gent tinguin un cert èxit en la comesa, perquè a les Balears existeix (com existeix a Espanya, i a la mateixa Catalunya) un sector important de votants que compren encantats les consignes de l’anticatalanisme, com més desbocat i irracional millor. Com a Catalunya, els passa que no tenen amb qui arribar a acords, excepte amb el PP (el centredreta autòcton que representa el PI es desmarca afortunadament d’aquest anticatalanisme). Però el PP, a diferència del que passa a Catalunya, no és residual a les Balears, sinó central. Caldrà tenir-ho en compte, doncs, per a les eleccions al Parlament Balear del 2019.
