05/01/2017

Falstaff Trillo

2 min

Són tantes i tan espesses les insídies amb què ens fustiguen dia sí, dia també, Mariano Rajoy i els seus governs (així el de la majoria absoluta com el de l’ operación diálogo ) que, de vegades, només de vegades, ens arriben a fer oblidar en algun moment les no menys gruixudes llesques de vergonya aliena que ens vam veure obligats a empassar-nos amb els executius d’Aznar, així el que parlava català en la intimitat com el de la majoria absoluta que se’n va anar a la Guerra de l’Iraq, amb els atemptats de l’11-M com a resultat. En aquells temps, Aznar exercia de tutor i mentor polític, i fins i tot de director espiritual (el va fer passar per la vicaria) de Mariano Rajoy, de qui actualment està ferotgement separat pel fet que el gallec ha resultat ser immune al caràcter que Aznar considera que imprimeix la cadira presidencial. A diferència de l’exinspector d’Hisenda de Valladolid, l’exregistrador de la propietat de Santiago de Compostel·la no ha sentit la crida dels tambors de guerra i de la sang èpicament vessada per la pàtria. Al contrari, segueix essent l’ameba calmosa que tant podia, en el seu moment, sortir a omplir-se la boca de plastilina sense cap rubor, com actualment pot deixar passar un any sense formar govern per contemplar com el PSOE s’acaba ofegant dins un pèlag de desesperació, incompetència i ambicions gallinàcies.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A Aznar sí que li arribaven, nítids i fondos, els crits dels déus de la guerra, i ja hem esmentat la intervenció espanyola a l’Iraq i les seves funestes conseqüències com la màxima fita que va obtenir en aquesta matèria. Però n’hi va haver d’altres, com l’homèric episodi de l’illot de Perejil, el desenterrament de les exigències sobre la sobirania de Gibraltar i la tragèdia del Iak-42, en què 62 militars espanyols van morir a Turquia dins un avió en condicions més que dubtoses i deixats de la mà del govern al qual servien. Una autèntica catàstrofe i vergonya nacional, que va entomar com va poder (tard i malament) Federico manda huevos Trillo, que exercia de ministre de la guerra entre rot i rot de huevos rotos a Casa Lucio. Trillo, que afirma que ha estudiat Shakespeare, és tot un Falstaff de la política, un milhomes bufonesc i ensuperbit que tant servia per torejar els familiars de les víctimes del Iak-42 sense que s’acabés de treure mai l’aigua clara sobre les responsabilitat del govern espanyol en aquest assumpte, com per ofendre les tropes de l’exèrcit del Salvador amb el seu penós ¡Viva Honduras! Això i els presumptes estudis shakespearians li devien valdre el retir daurat com a ambaixador a Londres, d’on ara es veu apartat amb deshonor mentre la seva successora Cospedal li cobreix la retirada con la ayuda de Dios. Als damnificats del Iak-42 només els queda el trist consol de veure com els responsables de la mort dels seus familiars s’enfonsen encara més en la seva misèria moral, mentre la carrera política de Trillo, i de tants Falstaff com ell, troba la seva descripció exacta en unes poques paraules del mateix Shakespeare: “A alguns, la grandesa els va gran”.

stats