Publicitat
Publicitat

Els degradadors mecànics

Les pors, la covardia i la crueltat d’alguns individus, i de comunitats senceres, desemboquen sovint en la més miserable de les violències, que és la violència contra els febles

La novel·la La taronja mecànica, d’Anthony Burgess, i la seva adaptació homònima al cinema, dirigida per Stanley Kubrick, narren les peripècies d’una colla de joves que s’entretenen amb la pràctica de la ultraviolència, un concepte que es concreta amb violacions de dones a domicili i pallisses als indigents que troben pel carrer. La novel·la és de l’any 1962, la pel·lícula es va estrenar nou o deu anys més tard, i totes dues acostumen a ser catalogades com a distopies, perquè situen la seva acció en una ciutat occidental sense nom i en un futur també indeterminat però més o menys pròxim. Tanmateix, totes dues retraten un vessant de la condició humana que formava part de la realitat del seu temps, i, per descomptat, també de la del nostre.

Ahir la Guàrdia Urbana va denunciar un youtuber de Barcelona que es fa dir Reset i que s’ha fet famós amb un vídeo en què surt ell mateix donant a un indigent unes galetes farcides amb pasta de dents. L’indigent es menja les galetes i el tal Reset grava l’escena i les acompanya amb comentaris sarcàstics sobre com el fa sentir de bé ajudar els pobres. El vídeo ha causat la indignació de molts usuaris, i els comentaris rebuts han dut Reset a intentar justificar-se posant la seva edat com a excusa (té 19 anys): “Encara sóc gairebé un nen, segurament he de madurar una mica”. La joventut no li impedeix guanyar diners amb el seu canal de YouTube. I tampoc no el deslliurarà d’una denúncia per odi i per atac contra la integritat i la dignitat d’una persona en risc d’exclusió social, per la qual desitjo que rebi la pena més severa possible.

L’episodi protagonitzat per aquest individu és extremadament repulsiu, però també molt freqüent. No només pel fet en si: per desgràcia, no crec que a ningú li calgui sortir del seu barri o del seu poble per conèixer de prop casos d’abusos, burles o agressions contra indigents, discapacitats, malalts mentals i, en general, tota mena de persones vulnerables. Les pors, la covardia i la crueltat d’alguns individus, i de comunitats senceres, desemboquen sovint en la més miserable de les violències, que és la violència contra els febles.

Els xous de televisió dits d’entreteniment en van plens, de vulneracions poc o gens dissimulades de la dignitat humana

Però els mitjans de comunicació i les xarxes socials no tan sols no han ajudat a corregir aquesta plaga sinó que l’han engrandida amb el vidre d’augment del minut de glòria. Recordo amb especial repugnància (no sé si encara surt a la tele) un reporter que es deia Cárdenas i que basava el seu humor (que tenia molt d’èxit) en la burla a persones amb evidents problemes mentals. L’esmento a ell perquè em ve a la memòria, però no ha estat ni de bon tros l’únic: els xous de televisió dits d’entreteniment en van plens, de vulneracions poc o gens dissimulades de la dignitat humana. Aquestes festes va ser viral un vídeo en què uns individus, des de dins un cotxe, gravaven com es reien d’un ionqui terminal a qui feien cantar una nadala, segurament a canvi de droga. La patètica broma del tal Reset neix d’una degradació igualment desoladora, i terriblement estesa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT