02/01/2017

Estralls del pensament fort

2 min

L’Estat Islàmic ha reivindicat l’atemptat de la nit de Cap d’Any a la discoteca Reina d’Istanbul bravejant d’haver “atacat un dels més famosos clubs nocturns on els cristians celebraven la seva festa apòstata”, segons el comunicat emès pel grup d’Abu Bakr al-Baghdadi. A banda que crida l’atenció l’elecció de l’adjectiu apòstata (hauria estat més previsible que qualifiquessin la celebració de pagana, o fins i tot de blasfema), el missatge queda prou clar: Turquia no pot continuar essent un estat laic, Turquia ha de ser un estat musulmà i festes d’aquesta naturalesa no hi poden ser tolerades, si cal sota pena de mort. Dins la seva obcecació, els assassins de l’Estat Islàmic vinculen la nit de Cap d’Any amb el cristianisme, quan no hi té absolutament res a veure (hi té a veure, si de cas, la nit de Nadal, o la de Reis), però diguéssim que ja ens entenem tots. Són la mena de confusions típiques de l’anomenat pensament fort, que en totes les seves manifestacions tendeix a ficar qualsevol forma d’expressió de qui té per enemic dins un mateix sac, per després rebentar el sac a trets o amb una bomba.

Fa uns anys, després dels llibres de Fukuyama i de Huntington, es va estendre una certa moda de reclamar un pensament fort per a Occident, enfront del pensament tou de la postmodernitat, que encara impera, tot i que certament, després dels anys de crisi, comença a donar mostres d’agonia. Fins i tot el papa emèrit Ratzinger va advertir en diverses ocasions contra els perills de la cosmovisió postmoderna, que amb el seu mecanisme mental d’igualar tota mena de referents pel nivell més baix ens ha conduït a les actuals societats occidentals, no tan sols descregudes i intel·lectualment desestructurades fins a l’autoanul·lació, sinó directament superpoblades del que en alguna ocasió s’ha descrit com a analfabets escolaritzats, incapaços de distingir La Passió segons sant Mateu de Bach de l’escena de la cobra de Bisbal i Chenoa, més que res perquè ignoren a la perfecció què és la Passió i qui eren Bach i sant Mateu, mentre que en canvi tenen perfectament identificada tota la plètora de subproductes televisius i/o virals de consum habitual. Tal com avisava Lyotard, en el seu extrem la condició postmoderna ens porta a la decadència d’Occident.

Però és que el pensament fort, aplicat a Orient i a l’islamisme radical, ens duu, com veiem, a la immolació i als assassinats en massa. A la nostra banda de món també arribem a aquest punt, de moment només de forma ocasional (matances comeses en llocs públics per criminals generalment d’extrema dreta), però el pensament fort ja ha donat abundants i alarmants fruits polítics. El Brexit és pensament fort, l’auge dels partits xenòfobs europeus és pensament fort, el mur de Trump és pensament fort i la doctrina de la FAES i la tasca de govern del PP són pensament fort aplicat a la identitat nacional espanyola. Se’ns dona a escollir entre morir d’abúlia i indiferència o fer-ho esclafats per les lleis o les armes d’algun tità de guàrdia. Encoratjador.

stats