Publicitat
Publicitat

Un hospital florentí

Villar Mir declara per videoconferència i Matas viu absorbit per un forat negre de causes judicials

El 9 de gener el prestigiós constructor Villar Mir, principal accionista de l’empresa OHL, declararà davant la justícia pel cas Son Espases, una veritable obra mestra (inacabada) de la història espanyola de la corrupció. Villar Mir farà aquesta declaració a petició pròpia, per consell del seus advocats, i a través de videoconferència, imitant Jaume Matas des de la presó (esperem que l’empresari no ho faci amb el cap embenat i afectat per un atac de sordesa, com li va succeir a l’expolític).

Dèiem que Son Espases és una obra mestra de la corrupció perquè pocs països poden presumir de comptar amb un hospital públic de referència que ja era corrupte des de molt abans que se’n col·loqués la primera pedra: concretament ho va ser des del primer moment que se’n va parlar, en alguna tarda gloriosa a la llotja del Santiago Bernabéu, una de les aules on el dilecte Matas va rebre classes magistrals sobre política espanyola a càrrec dels més il·lustres doctors en la matèria. Eren els temps en què Matas exercia de perfecte ministre de Medi Ambient amb el president Aznar (perfecte perquè Aznar ni notava que el tingués), i en què ràpidament va aprendre el significat profund de la frase “Hay que ser ministro, aunque sea de Marina”. Matas va assimilar ben aviat també la màxima que després havia de guiar tota la seva acció de govern com a president del Govern Balear, “ Hágase”, que ell va adaptar aviat i sense por, i que va fructificar en una legislatura frenètica pel que fa a obres públiques d’envergadura: autopistes, palaus de congressos, velòdroms, un metro a Palma i tot el que vostès vulguin. Tot de justificació i de realització més que dubtoses. Però és que tampoc hi havia temps per aturar-s’hi a pensar gaire: tot havia de ser fet, en efecte, aviat i sense por. Inclosa una obra mestra. Alguna cosa que fos un bé públic de primera necessitat per a tothom, i que per tant no pogués ser qüestionada. Un hospital.

Son Espases és una obra mestra de la corrupció: un hospital públic de referència que ja era corrupte des de molt abans que se’n col·loqués la primera pedra

Un gran hospital acompanyat d’un enorme projecte urbanístic pensat per esprémer sense manies el Secar de la Real, una de les últimes zones rústiques importants de Palma. Un projecte tan gran que fos digne dels més grans, com el senyor Villar Mir (perdó, m’ha semblat que al fons de la sala algú ha dit Florentino?, l’invisible Florentino, l’omnipresent Florentino, l’obscur objecte del desig de certs presidents autonòmics amb ínfules de grandesa abans de la crisi?) L’equació no podia fallar: un hospital, uns bons terrenys, bones connexions a Madrid per via ministerial. Hi havia el destorb de les lleis i les normatives, però això sempre es podia afinar. Llàstima que les urnes de vegades s’equivoquin i l’obra mestra restés, com dèiem també, inacabada. El Secar de la Real continua sense urbanitzar, Villar Mir declara per videoconferència i Matas viu absorbit per un forat negre de causes judicials. Algunes, amb denominació d’origen a la llotja del Bernabéu. I que han deixat com a herència, en aquest cas, un hospital que bé es pot qualificar de florentí.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT